EL PATRIMONI MATERIAL DE LA VINYA (II)

Entre el localisme més atàvic i una avantguarda d'herència abacial borgonyona, la DO Conca de Barberà transita avui entre la història i l'excel·lència vinícola. Les finques de Milmanda i les Muralles representen els noms propis que abanderen el prestigi dels vins de tota una regió.

De la Borgonya a Vimbodí

La comarca tarragonina acull a les seves vinyes elements vius arqueològics que, de manera silenciosa, escriuen la intrahistòria dels millors vins del país. Si bé, cal remuntar-se en la cronologia per comprendre l'allargada ombra i influència monacal en l'esdevenir agrònom, fins i tot antropològic, de l'actual DO.

[[{"fid":"18377","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"5":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":421,"width":1317,"class":"media-element file-default","data-delta":"5"}}]]

A Vimbodí trobem la finca de Milmanda i la seva granja fortificada, una empremta cronològica on es troben restes d'assentaments ibers, grecofenicis i romans, que hi van trobar la seva llar i modus vivendi, precedint fins i tot al veí monestir de Poblet. Tot i que és als visigots als quals se'ls atribueix la construcció del castell; fortificat durant el domini islàmic, i convertit en possessió abacial després.

Després de derrotar als musulmans l'any 1153, i gràcies a les donacions del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV va convertir el monestir era una abadia. Aquesta, aviat va estructurar un sistema de granges i transhumància. És significatiu el fet que la carta fundacional obligava per escrit als seus habitants a tenir: hort, vinya i cementiri.

L'ordre del Císter va néixer a la Borgonya, on els monjos buscaven assentaments d'una manera estratègica, sempre en llocs amb abundància d'aigua. Se'ls coneixia com "els monjos de l'aigua i el vi".

[[{"fid":"18378","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"6":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":417,"width":1299,"class":"media-element file-default","data-delta":"6"}}]]

Amb el pas del temps Poblet va anar ampliant les seves instal·lacions gràcies, en gran mesura, a les donacions de parcel·les de terratinents amb ínfules monacals i ganes de relacionar-se. Entre els segles XII i XV, monjos i camperols, tots ells gascons, occitans i francesos, van repoblar la comarca. Així, el 25% dels nouvinguts eren viticultors i boters de professió, que, a més, van casar-se amb dones catalanes. El germen de la futura DO amb innegable sang vinícola.

Milmanda iGrans Muralles

Parlar avui de Milmanda és referir-se a una finca que atresora en les seves terres i límits, camins i vinyes, el propi transcórrer del temps. Aquest màgic enclavament va inspirar a la Família Torres per conrear la noble chardonnay, la maduració em glorifica a causa de les condicions geoclimàtiques de les que gaudeix la regió.

El resultat és Milmanda, el vi: densitat fresca i àcida varietal que juga a una mena de simbiosi alquímica amb el pas per roure. Pa torrat, fum i cafè. Untuositat i carnalitat a parts iguals per a un chardonnay d'esperit borgonyó i ànima mediterrània.

A mig camí entre el castell de Milmanda i el monestir de Poblet trobem a les muralles que l'ordre del Císter va erigir al s.XV. Allà, més de trenta hectàrees dedicades al cultiu de la vinya d'origen mediterrani i fons tradicional, com la robusta monastrell, la dolça garnatxa, i les locals garró i samsó, es beneficien dels sòls de pissarra; un microclima únic i un aire carregat de cultura i història: la Finca Grans Muralles.

Aquesta dóna nom a un dels emblemàtics del celler de la Família Torres: Grans Muralles, el vi: complexitat càlida i intensa en nas, exòtica i especiada en un món de clau i pebre, llorer i farigola. Subtils notes de vainilla i encens. Una intensa memòria ens retorna records de diverses vides, aferrades a l'inconscient col·lectiu.

Cruïlla de cultures, vicissituds bèl·liques i experiència vinícola monacal tracen la hipnòtica personalitat d'aquest enclavament; un lloc que encarna una connexió amb l'ahir i que ens enriqueix com a elaboradors i com a persones, en fer d'ells espais comuns de coneixement i trobada. Una metàfora de la vertebració d'una societat amb el seu vestigi i llegat. L'antic i el nou. La vida mateixa.