El canvi climàtic arruïnarà les vinyes del nostre país?
El canvi climàtic és, sense cap dubte , la major amenaça per a la indústria del vi en general, i per a la viticultura en particular.
La vitis vinifera és una planta extremadament sensible als canvis de temperatura. L'augment d'un grau del que hem estat testimonis al Penedès en els últims 40 anys ha provocat que la verema sigui ara, aproximadament i segons els anys, deu dies abans que fa dues dècades. Per això, hem d'adaptar-nos; estem canviant la manera de conrear les nostres vinyes per tal de retardar la maduració del raïm, amb el que podrem suportar un altre grau d'augment de la temperatura. Però el pitjor encara ha d'arribar: si la temperatura puja 4-5 graus pel 2100 tal com vaticinen els experts, les conseqüències seran desastroses per a la viticultura tal com l'entenem avui.
No augurem un futur fàcil. I no estem sent pessimistes sinó realistes. No deixarem de fer vins però està clar que seran molt diferents. De fet, creiem que el mapa de denominacions d'origen canviarà totalment, no només a Espanya sinó a tot Europa.
Caldrà adaptar la viticultura a les noves circumstàncies climàtiques, desplaçant les vinyes, si fos possible, més cap al nord i buscant altitud i temperatures més fredes. És el que hem estat fent a Catalunya en els últims 20 anys. Hem estat adquirint terres al Prepirineu a altituds de fins a 1.200 m on avui encara no és possible el cultiu de la vinya però pot que un el futur sigui una gran oportunitat per a determinades varietats de raïm.
També podríem plantejar substituir algunes varietats per altres. En algunes zones podríem introduir monastrell en lloc d'ull de llebre, i ull de llebre en lloc de pinot noir, i fins i tot plantar varietats antigues recuperades. En els experiments que hem estat fent durant les últimes tres dècades per recuperar vinyes catalanes d'abans de la fil·loxera, hem descobert que algunes d'elles, a més de tenir un gran potencial enològic, poden resistir millor la sequera i les altes temperatures.
Reduir la petjada de carboni en un 30%
Des de 2007, hem dedicat anys i esforços a buscar fórmules per fer front al canvi climàtic i pal·liar els seus efectes. Si bé el focus en l'ecologia sempre ha format part de la nostra filosofia -el nostre lema és "com més cuidem la terra, millor vi aconseguim" -, el fet de veure el documental d'Al Gore "Una veritat incòmoda" l’any 2007 em va impactar de tal manera que vam decidir invertir 10 milions d'euros al programa Torres & Earth i fixar l'objectiu de reduir la petjada de carboni per ampolla un 30 % per al 2020 amb accions com l'ús d'energies renovables , la reutilització de restes de poda i forestals per alimentar la nostra caldera de biomassa, la reducció del pes de les ampolles, la posada en marxa d'un tren elèctric –solar- per a visites d'enoturisme, la utilització de vehicles híbrids o elèctrics, etc.
A més, veiem com el consumidor comença a exigir que el vi estigui elaborat de manera responsable, seguint criteris de sostenibilitat, no només de qualitat. I aquí parlem de viticultura sostenible, i no merament orgànica o ecològica, ja que aquesta última no vol dir automàticament que ajudi a mitigar els efectes del canvi climàtic. Una viticultura ecològica requereix un clima favorable perquè, en cas contrari, es poden arribar a fer massa tractaments de coure que contaminen la terra. Tampoc contempla els límits màxims d'emissions de CO2; es pot tenir una vinya ecològica i contaminar molt...
Convindria doncs que la viticultura orgànica tingués en compte també el canvi climàtic; és important no utilitzar ni herbicides ni pesticides però cal anar més enllà i controlar també altres factors contaminants.
El futur del nostre sector passa per desenvolupar l'activitat de manera responsable i intel·ligent i elaborar productes que respectin el medi ambient i no facin necessari un ús intensiu de tractors que contaminen l'aire amb CO2 . Hem de ser capaços de reduir la petjada de carboni dels nostres cellers, tenint en compte cada pas del procés. Per què seguir utilitzant pals metàl·lics a les vinyes orgàniques quan es podrien substituir per fusta? Qualsevol tros de fusta que puguem conservar al nostre planeta és una forma d'emmagatzemar carboni, almenys durant diverses dècades. Pel que fa als mercats més distants com Suècia o Canadà , per exemple, per què no embotellem el vi a destí? Això reduiria de manera important les emissions de CO2.
La necessitat de les iniciatives conjuntes
Tot suma, i les opcions són moltes i variades, però cal unir les nostres forces i impulsar iniciatives conjuntes com Wineries for Climate Protection (WCP), per exemple. És un projecte més ampli i ambiciós que el de les regions que són simplement sostenibles, ja que preveu una reducció important de la petjada de carboni i un compromís real dels cellers adherits: aconseguir reduir en un 20% les emissions de CO2 per ampolla per l'any 2020.
Va néixer a Espanya fa tres anys amb el propòsit d'incloure a tots els cellers preocupats pel canvi climàtic. El primer simposi es va celebrar el juny de 2011 a Barcelona, i va comptar amb la presència del Sr Ricardo Lagos, enviat especial de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic. Des de llavors s'ha treballat per aconseguir un protocol que permeti homologar les actuacions de les empreses i realitzar una adequada auditoria en els tres àmbits del procés productiu: cultiu del raïm, elaboració del vi i distribució. S'espera que WCP estigui operatiu a finals de 2014.
Ens trobem, sense cap dubte, en un moment crucial en què està en joc el futur de les properes generacions . Cal prendre consciència real dels efectes devastadors del canvi climàtic i actuar. Hem de canviar el nostre estil de vida com a individus , com a societat i com a sector. El model de la nostra economia de guany a qualsevol cost i de manera immediata ha de deixar pas a una visió més universal i humanista del desenvolupament, que exigeix contemplar moltes perspectives del progrés, del benestar, de la salut i del món que llegarem als nostres fills.
És evident que els gasos d'efecte hivernacle són els responsables del ràpid augment progressiu dels termòmetres, iniciat amb l'arribada de la industrialització. Ràpid i devastador, si tenim en compte que l'anterior gran augment de temperatures, que va ser de 6 graus, va ocórrer fa 55 milions d'anys i es va produir durant un període de 20.000 anys.
Miguel A. Torres, president i conseller delegat de Bodegas Torres
Article publicat a La Vanguardia Digital
Periodista: Joaquim Elcacho
