Cuaenlairat rogenc, l'ocell de vi
Si hi ha un ocell íntimament lligat al món del vi és el cuaenlairat rogenc (Cercotrichas galactotes), una de les espècies més amenaçades de l'avifauna ibèrica que té el seu hàbitat preferit als conreus llenyosos de secà, i molt especialment a la vinya.
De figura esvelta i plomatge discret, amb tons torrats a la part superior, i una mica més blancs al pit i al ventre, el cuaenlairat és una au de mida mitjana: una mica més gran que un pardal, però més petit que una merla. Però malgrat la seva lliurea mimètica, és molt fàcil d'identificar per la seva cua llarga de color rogenc, que es mou amunt i avall constantment (d'aquí el seu nom vulgar) i que sovint sol desplegar en forma de ventall.
El cuaenlairat rogenc en una branca d'arbre.
Amb una alimentació bàsicament insectívora, aquest ocell inquiet sol passejar per sota les oliveres o els ceps tot cercant les seves preses. Per provocar que es moguin i poder localitzar-les acostuma a moure's tot aletejant i agitant la seva llarga cua. És així com provoca que saltin els saltamartins i es posin a córrer les formigues i escarabats.
També és capaç de capturar insectes voladors a l'aire, des de mosquits fins a papallones, i fins i tot s'atreveix amb espècies de mida més gran com ara les libèl·lules, les cigales o els pregadeus. Ocasionalment pot completar la seva dieta amb la ingesta de baies i fruits silvestres.
Aquest parent elegant del rossinyol, que té a la península Ibèrica un dels seus bastions a Europa, és un dels grans reclams per al turisme ornitològic. Cada any viatgen fins a les seves últimes zones de cria, situades principalment a la conca del riu Guadalquivir i el litoral andalús,birdwatchers arribats de tota Europa.
Tanmateix, no és gens fàcil observar-lo degut a la crítica situació en què es troba l'espècie. L'últim cens fet per l'organització conservacionista SEO/Birdlife confirmava el gran declivi de les seves poblacions al nostre país i alertava del greu risc d'extinció en què es troba. Degut a això, i per tal de donar a conèixer l'estat alarmant de les seves poblacions i promoure la seva conservació, aquesta ONG el va triar l'Au de l'Any 2022 després de fer una votació popular.
Un exemplar de cuaenlairat rogenc.
Amb una reducció per al conjunt d'Espanya del 94,8 %, els ornitòlegs espanyols han demanat a la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) que el cuaenlairat sigui inclòs en el llistat d'espècies "En perill d'extinció", compartint estatus amb altres de les nostres espècies més amenaçades, com ara el trencalòs, el linx ibèric, l'àguila imperial o l'os bru.
L'abandonament dels mètodes de conreu tradicionals al camp, l'augment de l'ús d'herbicides i d'insecticides i la transformació de l'oliverar vell en els oliverars de conreu intensiu i super intensiu són algunes de les causes del seu declivi.
Tal com informa SEO/Birdlife, la majoria dels cuaenlairats es trobaven a les dècades de 1960 i 1970 a l'oliverar vell, que aleshores no mostrava un conreu homogeni, sinó que estava format per una successió de parcel·les petites amb vegetació herbàcia i arbustiva abundant en els marges tot formant tanques.
Intercalats amb cereal i vinyes, els oliverars formaven part d'un mosaic perfectament integrat a l'entorn natural i que acollia una biodiversitat abundant i rica, especialment d'insectes: base de l'alimentació d'aquesta i moltes altres espècies del medi agrari. Avui aquesta cadena tròfica nutritiva que sostenia les poblacions d'aus estepàries ha quedat reduïda a la seva mínima expressió, i alhora ha provocat el declivi de la majoria de les espècies.
Una situació que ha empitjorat notablement en els últims anys amb la introducció de l'anomenat sistema de fertireg, que consisteix en afegir fertilitzants químics a la mateixa aigua de reg.
Aquest sistema, molt utilitzat als oliverars en intensiu i en altres conreus, constitueix una trampa mortal per al cuaenlairat i altres aus de secà que, davant la manca de disponibilitat d'aigua a l'entorn natural, s'han acostumat a beure dels degotadors de reg o els tolls que es formen a les finques de conreu. Com a conseqüència de tot això, s'enverinen i moren.
Recuperar les bones pràctiques al camp, com les que promou l'agricultura regenerativa, és l'estratègia que pot contribuir amb un èxit més gran a frenar el declivi de les poblacions del cuaenlairat rogenc i evitar la seva desaparició de l'entorn de l'oliverar i la vinya, on sempre hi havia viscut amb perfecta harmonia amb l'home.