ARQUITECTURA PRIMITIVA A LA VINYA

“El vi no pot ser excel·lent si l’entorn no ho és”

“Al meu pas,

s’enceta l’albada

i un camí costerut,

estret, marger,

un camí vers l’esperança”

“Totes les construccions en pedra seca són un monument i un homenatge a l’esforç i a l’enginy de l’home per dominar la terra. Són una mostra de la lluita contínua per millorar les condicions de vida. El vestigi de la saviesa dels nostres predecessors”, va escriure el fotògraf Josep Vallès Campanera a Poemes de pedra seca, editat per Cossetània Edicions.

El paisatge de la vinya a Catalunya és ric i divers en arquitectura primitiva. I humil i imponent alhora. Sovint hi hem viscut d’esquena, motiu pel qual Vallès va voler “reconèixer la tasca, el quefer silenciós i abnegat, els fonaments ferms” com a expert en la matèria que era. Amb el poemari de Nati Soler han contribuït a “respectar, protegir, recuperar i divulgar l’obra ingent heretada”.

Avui, 10 anys després de la seva publicació, estem redescobrint l’entorn immediat i natural de la vinya en aquest gir cap a l’autenticitat que viu el món del vi. Un paisatge que confereix caràcter i identitat, que li dóna valor al vi i que és símbol també de dinamisme econòmic i social. Marges, margenades, crosses, trones, pous, mines, rases, abeuradors, safareigs, basses, cistelles, aljubs, codolles, cocons o cossiols, venes i camins, fites, pous de glaç, barraques i pedrissos embelleixen i testimonien l’arquitectura sàvia feta pels avantpassats. “Les construccions de pedra en sec són un reflex del que havia estat la lluita de l’home per l’aprofitament absolut dels recursos que la natura proveeix”, escrivia Josep Vallès Campanera. I se’ns fa present l’emmagatzematge de l’aigua, l’aixopluc per al pagès i les eines (falcó, coves i portadores...), la creació d’un ecosistema de biodiversitat, la delimitació de parcel·les, l’ordenació dels pendents dels turons per guanyar terreny cultivable... Avui alguns dels usos originaris han evolucionat, però el que es manté invariable és l’orgull amb què s’exhibeixen com a testimoni del patrimoni rebut i dignificat. Es reformen, es restauren, s’alcen de nou. Però als elaboradors de vi els costa trobar mans que ho basteixin amb l’enginy de quan es van fer per primera vegada, els mesos que disminuïa el treball al camp.

“La vinya té una arquitectura diluïda que va des de la barraca en pedra sec, als murs de pedra, als camins… Tot això forma part d’un sistema cultural que s’imprimeix en el vi, que és un aliment agrícola diferent als altres, perquè incorpora el somni, la imaginació...”, afirma el doctor Miquel Vidal, màster en arquitectura del paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya i director del Congrés d’Art i Paisatge que aquest mes de juny arriba a la cinquena edició.

“El paisatge vitivinícola és un bé cultural, però qui no ho acaba veient així, li hem de donar eines perquè ho faci com a bé econòmic. Hem de promoure iniciatives vàries per afavorir-ho buscant l’equilibri de molts agents i defensant la identitat de la vinya amb altres demandes que sorgeixin al territori”, explica amb to conciliador per casar el respecte per la terra amb el progrés. Dirà Vidal que als paisatgistes els preocupa “la globalitat del territori. Tenim cellers molt ben cuidats però sovint el territori d’entremig queda oblidat. Cal que tot estigui en bones condicions. El producte no pot ser excel·lent si l’entorn no ho és. L’aturada econòmica dels darrers anys ha beneficiat el paisatge, però cal estar atents per quan torni l’eufòria de construir”, alerta.

Els cinc “Miravinya” i “La Carretera del Vi” al Penedès constaten que la voluntat hi és. Cal mostrar i difondre allò que confereix identitat als vins, des del canal de biodiversitat que són els riu Mediona i Bitlles i que es contemplen des dels miradors, a la proposta històrica i cultural de la primera wine route de l’Estat espanyol que travessa el Penedès des de l’interior a la costa tot identificant esglésies, ermites, castells i cases modernistes. “El Penedès té un patrimoni importantíssim que no trobem al Nou Món, ni a Xile ni a Napa per citar dos exemples. Aquí hi ha un pòsit històric molt gran. Tot euro que un elaborador gasta en defensar el territori, és una inversió que té retorn, per bé que no és directament quantificable”, sentencia Vidal. El director del Congrés d’Art i Paisatge adverteix que el territori ha de ser sostenible i ha de tenir valors: “L’excel·lència del paisatge és la seva sostenibilitat”.

Al Pla de Bages, les tines i barraques de vinya es compten per milers. La majoria es troben en molt bon estat de conservació i fins i tot en una d’elles, a Mas Arboset, s’hi vinifiquen a dins els ceps que l’envolten, com es feia antigament. El seu valor etnològic ha fet que la Generalitat hagi iniciat l’expedient per declarar bé cultural d’interès nacional un total de 13 conjunts de tines de les valls del Montcau. A Navàs, a la inquietud de joves elaboradors de vi, s’hi suma la defensa del patrimoni oral que emana del paisatge. Hi ha cellers que anomenen els seus vins amb mots recuperats de la tesi doctoral de la filòloga Maria Estruch Subirana: Biot – petit pou, dipòsit o clot, generalment excavat a la roca, on es recull el most o el vi en sortir de la premsa o tina–, Corsai – petita porció de terreny que queda en una vora del camp o vinya–, Escandolles -esquerdes en una roca on antigament s’aprofitava per plantar-hi ceps– o Piotxa – eina de ferro amb mànec de fusta que s’utilitza per remenar la terra i per arrancar o plantar ceps.

El paisatge reuneix valors naturals i ecològics, estètics, històrics, d’ús social i simbòlics i espirituals. L’exaltació de l’artesania que vivim en ple segle XXI en l’elaboració del vi és conciliadora amb l’entorn. Ens commou que hi hagi enòlegs que vinifiquin a més de 1.000 metres d’alçada en cups de pedra construïts per monjos hospitalers del segle XII, ens corprèn com per les vinyes vendrellenques hi creua l’antiga Via Avgvsta romana i una antiga construcció de pedra en sec és l’aixopluc natural d’un vinagre que envelleix en bótes de roure amb soleres de més de 20 anys.

“No es ven vi, es venen experiències. En l’origen hi ha un valor afegit incalculable. El paisatge dóna identitat i explica la història de com les persones hi han viscut abans”, adverteix Evarist March, biòleg i director de NaturalWalks. L’anàlisi de la composició florística a l’entorn de la vinya és una de les seves comeses. Queda pendent submergir-nos-hi.