Adaptació al canvi climàtic
La vitis vinifera és una planta extremadament sensible als canvis de temperatura. L'augment d'un grau del que hem estat testimonis al Penedès en els darrers 40 anys, ha provocat que la verema es dugui a terme, aproximadament, deu dies abans que fa dues dècades.
De la mateixa manera, a la Conca de Barberà, s'ha constatat que en els últims 25 anys la verema de la varietat Macabeu s'ha avançat 25 dies...
Són només dos exemples de com un augment d'un grau en les temperatures en els últims 40 anys ha estat suficient per situar l'agricultura en general i a la viticultura en particular, davant d'un nou escenari.
Les prediccions per al s.XXI dibuixen un panorama ombrívol: S'estima un increment de la temperatura de 4 a 5 graus de cara l’any 2.100, segons els experts. A Espanya, especialment a l'arc Mediterrani, les previsions són pitjors. A l'augment de les temperatures se suma la previsió d'un acusat descens de pluges, particularment nociu en un país amb un inherent dèficit hídric.
EL PUNT DE NO RETORN ...
Possiblement, després de la voraç plaga de Fil·loxera que a punt va estar d'esborrar del mapa la vinya a tota Europa a finals del s.XIX, les conseqüències del canvi climàtic suposen el repte més desafiant a què s'ha hagut d'enfrontar la viticultura moderna.
Com va succeir en el segle XIX ens trobem davant un punt de no retorn que canviarà el panorama de la viticultura tal com el coneixem avui. Com a exemple, creiem que el mapa de denominacions d'origen canviarà a tota Europa.
La plaga de la fil·loxera va suposar una revolució en la cultura del vi. A l'efecte devastador al mapa europeu de varietats, en la fisiologia de la pròpia planta i els mètodes de cultiu i plantació de la vinya, es van sumar tremendes conseqüències econòmiques que van acabar modelant una nova indústria vitícola: Pagesos i viticultors, arruïnats, van haver de deixar enrere els seus camps en zones altes i traslladar-se a planes més fèrtils per conrear varietats més productives buscant sempre un major rendiment. D'aquesta manera, la qualitat dels vells "pagos" es va veure delmada per aquesta nova viticultura d'urgència.
Però la mateixa plaga va propiciar també una revolució tecnològica i científica en la viticultura i l'enologia. La necessitat va aguditzar l'enginy i per fer front a l'amenaça de la fil·loxera es van idear noves tècniques de cultiu (1) que van suposar un avanç enormement significatiu. Vam saber adaptar-nos. Com veiem, res va tornar a ser igual.
(1)Portaempelt: Aviat es va detectar que els ceps americans eren resistents a la plaga. De manera que, empeltant la planta de la varietat a cultivar en un peu americà s'evita la infecció del cep. Aquesta tècnica segueix vigent.
No especularem amb el que podria succeir durant el proper segle, ni pretén ser aquest article un saberut assaig científic que perfili cap mena de dogma, però sí que pretén exposar amb el màxim rigor i simplicitat, el que ja està succeint a la terra i les conseqüències del canvi climàtic per a la vinya.
LES CAUSES
Però, com hem arribat fins aquí?
A banda de causes naturals, capritxosos episodis esporàdics que puntualment poden incidir en alteracions climàtiques, les causes antropogèniques -(generades per l'activitat humana)- com la sobreexplotació de combustibles fòssils, dibuixen una aura de culpabilitat que penja sobre els nostres caps.
Les emissions de CO2 han augmentat exponencialment en els últims 40 anys, prova irrefutable d'això és que s'ha demostrat que els nivells de CO2, la desforestació i els nivells de temperatura han variat de manera simultània.
LA VINYA I EL CLIMA, AVUI: ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC
L'augment de les temperatures afecta els aspectes fenològics de la vinya i especialment als processos de maduració. Varietats com la garnatxa, que aconseguia el seu grau de maduració òptim a finals de setembre, mostra ja a finals d'agost una altíssima concentració de sucres, equivalent a una graduació de 14-15Cº ...
Com afecten aquests canvis al vi?
Les baies aconsegueixen una elevada concentració de sucre molt abans, però les pells i les llavors maduren més lentament, de manera que podem trobar vins desequilibrats, amb un augment significatiu del grau d'alcohol i alhora amb un taní verd, poc madur, fet que afecta decisivament a la qualitat del vi.
Les altes temperatures provoquen que el PH del raïm també augmenti, el que significa que disminueix l'acidesa, accelerant d'aquesta manera l'envelliment dels vins amb els problemes de conservació que això comporta.
Resumint:
• Augment del grau d'alcohol
• Disminució de l'acidesa, fragilitat dels vins
• Envelliment accelerat
Significa que ara els vins són de pitjor qualitat que fa 40 anys? Tot el contrari. Si bé les mesures correctives en els cellers i adaptatives a la vinya són cada vegada més necessàries, l'avenç científic i tecnològic en la viticultura i l'enologia ens garanteixen un resultat final d'una qualitat excelsa, com mai abans havíem conegut.
DE LA REACCIÓ A LA PREVENCIÓ
Quina és la solució davant d'aquests canvis? La clau rau, entre altres coses, en el necessari augment de la inversió en R + D + I que ha de ser assumit i entès pels cellers com una condició inherent al seu model productiu. Una inversió ineludible per adaptar-se a aquesta nova realitat climàtica.
D'altra banda, una gestió ètica de la terra i respectuosa amb l'entorn ja no és una opció. D'ella en depenen, no solament rendiments i productivitat, sinó la supervivència del sector tal com avui el coneixem.
Avui són molts els cellers que duen a terme accions per adaptar-se a les noves regles del joc, encara que amb més o menys convicció. I és que, al cap i a la fi, a dia d'avui la viticultura sostenible és, com diu Marimar Torres "un acte de fe". http://marimarestate.com/es
¿La raó? No hi ha lloc per a objectius a curt termini. I és que el nou model de viticultura només admet una mirada a llarg termini, on ciència, immenses dosis de treball i paciència han d'alimentar quelcom, que sovint i per moments, sembla esdevenir una nova corrent filosòfica degut a l'absència de resultats immediats.
MESURES D'ADAPTACIÓ
La viticultura s'haurà d'adaptar a les noves circumstàncies climàtiques, desplaçant les vinyes cap al Nord, buscant altitud i temperatures més fredes. Ens explica Miguel A. Torres, i afegeix:
A Torres, ho hem estat fent durant els últims 20 anys a Catalunya. Com en el Pre-Pirineu, on hem adquirit terrenys a 1200m d'altitud. Avui, encara no és possible el cultiu de la vinya, però estem convençuts que en el futur aquest marc serà una gran oportunitat per a determinades varietats de raïm.
També podríem substituir algunes varietats per altres. En algunes zones podríem introduir monastrell en lloc d'ull de llebre i ull de llebre en lloc de pinot noir, o fins i tot plantar varietats antigues recuperades.
En els experiments que hem estat fent durant les últimes tres dècades per recuperar vinyes catalanes pre-filoxèriques hem descobert que algunes d'elles, a més de tenir un gran potencial enològic, poden resistir millor la sequera i les altes temperatures.
"Com més cuidem la terra millor vi aconseguim"
Aquest és l'axioma que orbita sobre totes les accions de Torres adscrites al programa Torres & Earth. La continuació d'una sèrie de projectes iniciats fa més de 20 anys, que tenen com a finalitat assolir un model productiu sostenible, mitjançant una gestió responsable del consum energètic i dels nostres recursos hídrics, així com la cura del nostre entorn natural i la seva biodiversitat.
Wineries for Climate Protection
Però no estem sols en aquesta lluita. Torres forma part d'un grup de cellers que uneixen esforços per regular i consensuar polítiques preventives davant els efectes del canvi climàtic a la vinya. WFCP és un moviment iniciat el 2011 pel sector vitivinícola espanyol que té com a horitzó la protecció del clima i de la vinya, mitjançant un desenvolupament sostenible que no comprometi els recursos i les condicions de vida humana.
Aquesta iniciativa es va materialitzar el juny de 2011 sota la "Declaració de Barcelona", un decàleg de compromisos que assumeixen de manera voluntària cellers signants. En la declaració s'insta a la Federació Espanyola del Vi i l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi a que estableixin un protocol d'accions que han de realitzar els cellers, i a que desenvolupin els oportuns sistemes de tutela que garanteixin el compliment dels compromisos adquirits amb la signatura d'aquest manifest.
http://www.wineriesforclimateprotection.com/
UNA VOLTA ALS ORÍGENS O LA QUADRATURA DEL CERCLE
Si després del pas de la fil·loxera, els viticultors es van haver d'adaptar a un nou escenari i van abandonar les zones altes a la recerca de terra més fèrtil, les conseqüències del canvi climàtic obliguen els viticultors d'avui a emprendre el camí contrari però amb la mateixa finalitat : Adaptar-se.
Hem de tornar una viticultura justa i equilibrada, on la terra i l'home convisquin en harmonia, on els avenços tècnics d'avui ens permetin treballar les nostres vinyes amb la mirada posada en un futur esperançador. És el nostre deure, envers la terra i aquells que la treballaran després de nosaltres, iniciar aquest debat. Un debat tan necessari com urgent.
Fonts i enllaços d'interès:
http://www.wineriesforclimateprotection.com/
http://www.oiv.int/oiv/cms/index?lang=es
"El Vino y el Clima: Una relación amenazada": http://www.youtube.com/watch?v=U6oAFYc73T4
Diccionari Salvat del Vi, Mauricio Wiesenthal. Ed. Salvat