150 ANYS DE FAMÍLIA TORRES: Episodis d’una vida (2ª generació)
1870. Quaranta mil duros a la butxaca. Hora de tornar a casa. Jaime Torres havia fet una fortuna tangible, material. No obstant això, havia après quelcom molt més valuós: les necessitats de l'incipient mercat sud-americà que es podien satisfer des de casa seva, i ell sabia com.
La terra i la sang s’atrauen. Jaime Torres, amb l'ajuda del seu germà major, Miguel, hereu i expert coneixedor de la vinya i els treballs del vi, podrien exportar i distribuir els vins del Penedès, primer a Cuba i després a Puerto Rico, Argentina i finalment, per tot el continent. Era l'hora del retrobament. Jaime Torres tornava a casa i tenia un pla.
La estratègia es basava en fer enviaments de vi de qualitat, en envasos segurs, sota el suport d'una nova xarxa comercial a destinació, tot això minimitzant els costos en transports mitjançant acords amb armadors de les principals companyies navals de l'època. Un exercici de perseverança i fe que no va resultar gens senzill.
Bótes del celler esperant a ser carregades en un dels vaixells de l’època.
El carrer del Comerç de Vilafranca va acollir als magatzems amb una capacitat total de cent vuit mil hectolitres. D'aquesta manera, es va formalitzar la creació de la 'Casa Torres i Companyia, cuiner i exportadora de vi ". La celler familiar acabava de néixer.
Poc després, es van incorporar a l'empresa Antonio i Juan Torres Casals, els nebots de Jaime i fills de Miguel Torres Vendrell; figura clau en el futur immediat del celler. Juan es va cuidar, en un principi, del filtrat dels vins, així com de gestionar el cada vegada més nombrós personal del celler i el magatzem.
Amb els coneixements de la terra de Miguel Torres, la visió comercial del seu germà Jaime, i la contínua contribució del jove Juan, la companyia començava a fluir.
[[{"fid":"18436","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":394,"width":616,"style":"height: 320px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]
Un dels primers i principals magatzems del celler, al costat de l’estació de tren.
Les exportacions de vins amb destí al continent americà eren de tal magnitud que, diàriament a Vilafranca es veia circular el “tren Torres”, carregat de bótes de vi amb destí al port de Barcelona.
Juan Torres Casals (1865 - 1932). Infatigable lluitador
Molt més que un continuador, Joan Torres Casals va ser un lluitador. Fill de temps convulsos, va impulsar, amb ànims renovadors i noves idees, a un sector pel qual, a la seva família, ja se li devia molt.
Després de la mort del seu oncle Jaume, el 1906, l'empresa va passar a mans del seu pare Miguel, que poc després seguiria a la tomba al seu germà petit. D'aquesta manera, Juan es va fer amb les participacions de la família, i es feia càrrec de les responsabilitats de la celler. El temps demostraria que aquest no podia estar en millors mans.
Si el seu oncle havia aconseguit la seva fortuna amb diferents negocis, Juan va posar tota la seva energia i atenció en un sol focus, el celler familiar.
Juan Torres Casals va haver d’afrontar greus problemes de tipus empresarial i personal. Al 1920, la crisis econòmica i social a Cuba, com a conseqüència de la guerra de independència, quasi acaba con la capacitat creditícia de la celler.
[[{"fid":"18437","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":733,"width":907,"style":"height: 404px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]
Juan Torres Casals a l’Habana, Cuba (1923).
Dotze anys després, el 1932, moria amb seixanta-set anys. "El zel, les cures de Joan van quedar arrelats en el prestigi dels vins de les "tres torres", apunta Lluís Almerich, autor del llibre commemoratiu del 75 aniversari del celler.
El llegat que deixa Juan Torres és d'enorme valor: El 1907 registra la marca Coronas, supervivent avui dia i en plena forma. El 1928 realitza amb èxit les primeres destil·lacions; els brandis del celler han vist la llum.
[[{"fid":"18438","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":838,"width":727,"style":"height: 576px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]
Ampolles de la marca Coronas, que encara es conserven al museu de la Família, a Pacs del Penedès.
És l'inici d'un nou camí, d'una nova vida per a la Família Torres; però els diferents reptes i dificultats que penjaven a l'horitzó posarien en serioses dificultats la supervivència del celler durant els propers anys. Maleïda guerra…