Toda la actualidad y las noticias más interesantes de Familia torres

“La agricultura regenerativa contribuye a la fijación de carbono, devuelve la vida al suelo y frena la erosión”

Event / 2021 · 06 · 18

Coincidiendo con el día mundial de la lucha contra la desertificación y la sequía, que se celebra cada 17 de junio y que este año se ha centrado en la transformación de las tierras degradas en tierras sanas, Familia Torres ha organizado el I Simposio de Viticultura Regenerativa. El certamen ha contado con la presencia de reputados expertos nacionales e internacionales, que han explicado en qué consiste la agricultura regenerativa y han urgido a acelerar la transición hacia este modelo que ha demostrado ser muy beneficioso desde el punto de vista ambiental en el actual contexto climático y también tiene beneficios económicos.

“La agricultura convencional destruye en cinco años el suelo que la naturaleza tarda 40 años en crear”, ha advertido Francesc Font, ingeniero técnico agrícola especializado en agricultura regenerativa y socio de Agroassessor Consultors Tècnics. En cambio, “la agricultura regenerativa contribuye a la fijación de carbono –y por lo tanto, a mitigar la crisis climática–, devuelve la vida al suelo y al entorno –y por lo tanto fomenta la diversidad– y frena la erosión”, ha señalado el agricultor, quien predica con el ejemplo en las fincas familiares.

Este modelo agrario se basa “en cultivar el suelo y en alimentarlo para que este, a su vez, pueda nutrir a los cultivos que alberga”, ha explicado Font. Pilar Andrés, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) y experta en biodiversidad del suelo, habla de suelos literalmente vivos: “Son un complejo ecosistema de microorganismos que juegan un papel crucial en el ciclo del carbono y la fertilidad de la tierra”. Andrés ha especificado que “en un metro cuadrado de suelo, a tres metros de profundidad, hay más carbono (en promedio mundial) que en toda la columna de vegetación y de toda la atmósfera superior”.

Para Miquel Torres Maczassek, director general y quinta generación de Familia Torres, “la viticultura regenerativa es el único modelo que tiene como eje principal la captación de carbono en los suelos, y hay que potenciar esta función de los suelos para contener la crisis climática y ayudar al planeta a recuperarse”.

En su discurso de bienvenida, el alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha instado a combatir el cambio climático “porque si no lo hacemos sus consecuencias serán terribles”. La sesión se ha celebrado en el Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ubicado en Vilafranca del Penedès, y ha sido retransmitida por streaming.

Casos de éxito ambiental y económico

A lo largo de la jornada, se han explicado varios casos prácticos y sus resultados. Darren Doherty, fundador de Regrarians y consultor y formador internacional en agricultura regenerativa, ha demostrado que este tipo de cultivos no están reñidos con la calidad. “Estamos trabajando en un viñedo en Australia occidental cuyo cabernet está entre los cien mejores vinos del mundo”, ha afirmado. También en Australia, James Sweetapple, viticultor, enólogo y propietario de Cargo Road Wines, ha destacado que la agricultura regenerativa, que adoptó hace diez años, le ha permitido “aumentar la producción en un 11,24% a pesar de que el país estaba atravesando la peor sequía en 100 años”.

Por su parte, Miquel Torres Maczassek ha comentado que “la resiliencia de la viticultura regenerativa transfiere al vino más consistencia. El vino refleja mejor la fertilidad del suelo y, en años de sequía, podemos obtener vinos más elegantes, también”.

Allan Savory, ecólogo impulsor del manejo holístico y presidente y fundador del Savory Institute, ha explicado los resultados de un estudio de la Universidad Estatal de Ohio sobre los primeros granjeros a los que Savory formó a su llegada al país: “En aquel momento, en los Estados Unidos, hubo más de 600.000 familias granjeras que quebraron, mientras que quienes adoptaron este tipo de gestión habían conseguido aumentar sus beneficios en un 300% de media”.

Una transición urgente

Miquel Torres Maczassek ha anunciado que “estamos impulsando la transformación de 500 hectáreas de viñedo ecológico en Catalunya hacia un modelo regenerativo que permita crear de nuevo vida en los suelos y regenerarlos, imitando la naturaleza, desde una concepción holística de la tierra”. El compromiso con la viticultura regenerativa permitirá a la bodega a continuar reduciendo sus emisiones y poder alcanzar la neutralidad de carbono antes de 2050.

El director general de Familia Torres también ha avanzado que se está trabajando en la creación de una asociación de viticultura regenerativa, junto con AgroAssessor y otras bodegas, para compartir información y experiencias y que sirva de punto de encuentro para viticultores y agricultores que estén trabajando con un modelo de gestión regenerativo o estén dispuestos a emprender este camino.

En un debate moderado por la periodista especializada en medio ambiente Cori Calero, Josep Ramon Sainz de la Maza, asesor en agricultura regenerativa, y Manel Badía, experto en diseño de línea clave (Keyline) y en manejo holístico, han puesto énfasis en la importancia de dar a conocer este modelo y en la realización de formaciones para superar las reticencias al cambio.

El mensaje más apremiante ha sido el lanzado por James Sweetapple: “Empezad ahora, por favor. No dudéis, empezad ahora. Os ahorraréis dinero, ahorraréis en gastos de producción, ayudaréis en la conservación de vuestro entorno natural, que a su vez ayudará en la conservación del entorno natural de nuestros hijos. Si empezáis ahora y lo pensáis detenidamente, podréis cambiar vuestra tierra bastante rápidamente y estaréis más felices, y vuestro futuro será más feliz. Y juntos conseguiremos que nuestro planeta sea más feliz. Por lo tanto, empezad ahora”.

En la clausura de la sesión, la directora general de Agricultura y ganadería de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes, ha asegurado que “el futuro será regenerativo o no será” y ha anunciado que el departamento “acompañará a los ganaderos y agricultores en esta transformación”.

Para ver el vídeo del simposio, clica aquí

 

“L’agricultura regenerativa contribueix a fixar el carboni, retorna la vida al sòl i frena l’erosió”

Event / 2021 · 06 · 18

Coincidint amb el dia mundial de la lluita contra la desertificació i la sequera, que se celebra cada 17 de juny i que aquest any s’ha centrat en la transformació dels sòls degradats en sòls sans, Família Torres ha organitzat el I Simposi de Viticultura Regenerativa. El certamen ha comptat amb la presència de reputats experts nacionals i internacionals, que han explicat en què consisteix l’agricultura regenerativa i han urgit a accelerar la transició cap a aquest model que ha demostrat ser molt beneficiós des del punt de vista ambiental en el context climàtic actual i també té beneficis econòmics.

“L’agricultura convencional destrueix en cinc anys el sòl que la natura triga 40 anys en crear”, ha advertit Francesc Font, enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura regenerativa i soci d’Agroassessor Consultors Tècnics. En canvi, “l’agricultura regenerativa contribueix a fixar el carboni -i per tant, a mitigar la crisis climàtica-, torna la vida al sòl i a l’entorn -i per tant fomenta la diversitat- i frena l’erosió”, ha assenyalat l’agricultor, que predica amb l’exemple a les finques familiars.

Aquest model agrari es basa “en cultivar el sòl i en alimentar-lo perquè així aquest sòl pugui nodrir els cultius que alberga”, ha explicat Font. Pilar Andrés, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i experta en biodiversitat del sòl, parla de sòls literalment vius: “Són un complex ecosistema de microorganismes que juguen un paper crucial en el cicle del carboni i la fertilitat de la terra”. Andrés ha especificat que “en un metre quadrat de sòl, a tres metres de profunditat, hi ha més carboni (de mitjana mundial) que en tota la columna de vegetació i de tota l’atmosfera superior”.  

Per a Miquel Torres Maczassek, director general i cinquena generació de Família Torres, “la viticultura regenerativa és l’únic model que té com a eix principal la captació de carboni en els sòls, i s’ha de potenciar aquesta funció dels sòls per tal de contenir la crisi climàtica i ajudar el planeta a recuperar-se”.

En el seu discurs de benvinguda, l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha instat a combatre el canvi climàtic “perquè si no ho fem, les seves conseqüències seran terribles”. La sessió s’ha celebrat al Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ubicat a Vilafranca del Penedès, i ha estat retransmesa per streaming.

Casos d’èxit ambiental i econòmic

Al llarg de la jornada, s’han explicat diversos casos pràctics i els seus resultats. Darren Doherty, fundador de Regrarians i consultor i formador internacional en agricultura regenerativa, ha demostrat que aquest tipus de cultius no estan renyits amb la qualitat. “Estem treballant en una vinya a Austràlia occidental on tenen un cabernet que està entre els cent millors vins del món”, ha afirmat. També a Austràlia, James Sweetapple, viticultor, enòleg i propietari de Cargo Road Wines, ha destacat que l’agricultura regenerativa, que va adoptar fa deu anys, li ha permès “augmentar la producció en un 11,24% tot i que el país estava travessant la pitjor sequera en 100 anys”.

Per altra banda, Miquel Torres Maczassek ha comentat que “la resiliència de la viticultura regenerativa transfereix al vi més consistència. El vi reflecteix millor la fertilitat del sòl i, en anys de sequera, podem obtenir vins més elegants, també”.

Allan Savory, ecòleg impulsor del maneig holístic i president i fundador del Savory Institute, ha explicat els resultats d’un estudi de la Universitat Estatal d’Ohio sobre els primers grangers a qui Savory va formar quan va arribar al país: “En aquell moment, als Estats Unitats, hi va haver més de 600.000 famílies grangeres que van fer fallida, mentre que les que van adoptar aquest tipus de gestió havien aconseguit augmentar els seus beneficis en un 300% de mitjana”.

Una transició urgent

Miquel Torres Maczassek ha anunciat que “estem impulsant la transformació de 500 hectàrees de vinya ecològic a Catalunya, cap a un model regeneratiu que permeti crear novament vida als sòls i regenerar-los, limitant la natura des d’una concepció holística de la terra”. El compromís amb la viticultura regenerativa permetrà al celler continuar reduint les seves emissions i poder arribar a la neutralitat de carboni abans del 2050. 

El director general de Família Torres també ha avançat que s’està treballant en la creació d’una associació de viticultura regenerativa, juntament amb AgroAssesor i altres cellers, per compartir informació i experiències i que serveixi de punt de trobada per a viticultors i agricultors que estiguin treballant amb un model de gestió regeneratiu o que estiguin disposats a emprendre aquest camí.

En un debat moderat per la periodista especialitzada en medi ambient, Cori Calero, Josep Ramon Sainz de la Maza, assessor en agricultura regenerativa, i Manel Badía, expert en disseny de línia clau (Keyline) i en maneig holístic, ha posat èmfasi en la importància de donar a conèixer aquest model i en la realització de formacions per superar les reticències al canvi.

El missatge més apressant ha estat el que ha llançat James Sweetapple: “Comenceu ara, si us plau. No dubteu, comenceu ara. Us estalviareu diners, estalviareu en despeses de producció, ajudareu a la conservació del vostre entorn natural, que alhora us ajudarà en la conservació de l’entorn natural dels vostres fills. Si comenceu ara i ho penseu detingudament, podreu canviar la vostra terra bastant ràpidament i estareu més feliços, i el vostre futur serà més feliç. I junts aconseguirem que el nostre planeta sigui més feliç. Per tant, comenceu ara”.  

A la clausura de la sessió, la directora general d’Agricultura i ramaderia de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes, ha assegurat que “el futur serà regeneratiu o no serà” i ha anunciat que el departament “acompanyarà als ramaders i agricultors en aquesta transformació”.

Per veure el vídeo del simposi, cliqueu aquí

International ecologist Allan Savory to give keynote speech at First Regenerative Viticulture Conference

Event / 2021 · 06 · 02

The First Regenerative Viticulture Conference held in Vilafranca del Penedès on 17 June, under the wing of Familia Torres, will boast the presence of ecologist, Allan Savory, co-founder and president of the Savory Institute, which advocates the regeneration of  pastoral ecosystems on a worldwide scale. Savory is a pioneer of regenerative agriculture and holistic management, a systems thinking approach to managing resources to reverse desertification.

Author of various books on holistic management, Allan Savory will deliver the conference’s keynote speech, which will be broadcast live via www.viticulturaregenerativa.org. The aim of the conference is to raise awareness about the potential of regenerated soils to stop climate change and the need to adopt a holistic approach to land management. This would create a new equilibrium by increasing biodiversity and organic matter in harmony with nature, thus converting vineyards into huge carbon sinks.

The Regenerative Viticulture Conference will also feature the presence of another global expert in the field of regenerative soils, Australian land manager and international trainer, Darren J. Doherty. Doherty is one of the world’s foremost experts in Keyline, a methodology that combines water conservation with land regeneration. His live-stream talk will be followed by Pilar Andrés, senior researcher at CREAF (Centre for Ecological Research and Forestry Applications) and expert in soil ecology and biodiversity. Andrés is currently working on the definition of indicators to assess the biological quality of soils and soil regeneration.

Several participants will share their experiences with regenerative viticulture, including Australian winegrower and owner of Cargo Road Wines winery, James Sweetapple; farmer, co-director at Agroassessor Consultors Tècnics, and author of the book Arrelats a la terra. Propostes per a una agricultura regenerativa (Tales from the Land: Approaches to regenerative viticulture), Francesc Font, and Miguel Torres Maczassek, fifth generation Familia Torres, who has adopted regenerative viticulture as part of the group’s commitment to fight against climate change.

And last but not least, regenerative agriculture experts Josep Ramon Sainz de la Maza and Manel Badia will both take part in the final debate, which will be moderated by nature and environmental journalist and author of the book Si el cel es tornés vermell (If the sky should turn red), Cori Calero. The Mayor of Vilafranca del Penedès, Pere Regull, will also be in attendance to open the conference, while the Regional Minister for Agriculture and Livestock for the Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes Cullell, will grace the conference with her presence at the closing event. Familia Torres’s aim in launching the First Regenerative Viticulture Conference is to disseminate this particular style of viticulture. This model is the perfect antidote in the current context of climate change, because of its capacity to regenerate soils, sequester large quantities of atmospheric CO2, and benefit biodiversity. The Penedès winery strives to reduce its CO2 emissions year on year in its fight against global warming via its environmental programme, Torres & Earth, launched in 2008 with the aim of achieving carbon neutrality before 2050.

Una docena de expertos advierten de la necesidad de actuar de forma urgente ante la crisis climática

Event / 2021 · 06 · 03

Una docena de expertos reunidos ayer miércoles, 2 de junio, en la IX Jornada Ambiental organizadas por la Universidad de Barcelona (UB), Familia Torres y el meteorólogo y profesor de Física de la UB Tomàs Molina, instaron a actuar con urgencia y a abandonar la pasividad para hacer frente a la emergencia climática. En el que fue el primer acto adherido a la Conferencia sobre el Futuro de Europa, los ponentes señalaron la importancia de remar juntos y de implementar cambios en los modelos de vida. Todo ello en el marco de una sesión en el que se analizó cómo los fondos europeos podrían desbloquear la inacción climática de los gobiernos y la sociedad.

La jornada, titulada ‘Llega dinero de Europa, ¿ayudará a romper la pasividad actual ante el cambio climático?’, tuvo lugar en el Paraninfo del Edificio Histórico de la UB y fue seguida por más de 300 personas, entre asistentes presenciales y audiencia en streaming. Abrió el acto el presidente de Familia Torres Miguel A. Torres, quien advirtió que “ha llegado el momento de actuar”. “La emergencia climática es el peligro más grave al que nos enfrentamos. La COVID-19 ha sido terrible. Lo es y lo seguirá siendo. Pero el cambio climático es mucho peor. Las consecuencias en cuanto a vidas, economías, migraciones, serán mucho peores. Por este motivo es el momento de las reacciones y por esto estamos hablando de cómo podemos mover a las personas”. 

Ernest Abadal, vicerrector adjunto al rector y de Personal Docente e Investigador de la UB, destacó la “tradición de las jornadas, que empezaron en el 2012” y señaló que es una buena muestra “del compromiso de Familia Torres y de la UB con los aspectos medioambientales: sostenibilidad y cambio climático”.

Este compromiso es extensible a la Comisión Europea, donde, según Beatriz Yordi, directora de Mercados de Carbono Europeos e Internacionales de la Dirección General de Acción Climática de la Comisión Europea, “el Pacto Verde ha pasado a ser la política importante”. Yordi subrayó que “el Pacto Verde no solamente es un objetivo climático, social y económico, sino que es una estrategia de reconversión y de crecimiento; tenemos que construir mejor y alcanzar una economía más justa y más verde”. Concluyó su intervención asegurando que “la COVID-19 ha puesto sobre la mesa una oportunidad de reconversión” y que España está haciendo sus deberes.

Hugo Morán, secretario de Estado de Medio Ambiente del Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico del Gobierno de España, también habló de oportunidad y de “ambición climática” al señalar que el “100% de las inversiones deben respetar el denominado filtro verde”. En este sentido, aseguró que por parte del Gobierno “no ha habido pasividad, justo lo contrario”.

En cuanto a la Generalitat de Catalunya, Marta Curto, directora general de Análisis Económica del Departamento de Economía y Hacienda, resaltó “el esfuerzo realizado por la UE y la estrategia de recuperación puesta sobre la mesa”. Curto añadió que el plazo para presentar proyectos a nivel autonómico todavía está abierto y puntualizó que las pequeñas y medianas empresas también pueden participar.

En el plano municipal, intervino Eloi Badia, edil de Emergencia Climática y Transición Ecológica del Ayuntamiento de Barcelona, quien fue menos optimista y alertó de que “no se está haciendo lo suficiente” y que es necesario acelerar el ritmo, sin que nadie se quede atrás. Habló de “grandes sacrificios”, de “cambios sin precedentes” y de “salir de esta entre todos”.

De las administraciones públicas se pasó a la ciudadanía. Josep Perelló, catedrático de la UB, líder del grupo OpenSystems y miembro fundador de la Oficina de Ciencia Ciudadana de Barcelona, explicó cómo la ciencia ciudadana puede contribuir a luchar contra el cambio climático, por ejemplo, aportando datos y conocimiento. Perelló también apuntó la necesidad de conocer la opinión de la ciudadanía sobre la idoneidad de las medidas para la transición hacia la sostenibilidad.

Este último objetivo es precisamente el que perseguía el proceso participativo con la pregunta ‘¿Cuáles deberían ser las prioridades?’, una encuesta en línea que respondieron cerca de 1.500 personas. Los resultados fueron presentados por Tomàs Molina y Carlota Bruna, instagramera y embajadora del Pacto Europeo por el Clima.

Las redes sociales y las nuevas tecnologías son una buena forma para conocer la opinión pública, como demostró Javier Peña, influenciador de la crisis climática. Peña es fundador de Hope!, una plataforma de comunicación en torno a la emergencia climática y ecológica, que en dos años y medio ha conseguido llegar a 1,3 millones de seguidores. Aseguró que, en contra lo que se suele pensar, “hay una demanda importante de información; hay mucha gente muy preocupada por el tema, que quiere comprender lo que está pasando y cuál es la mejor forma de reaccionar”.

La movilidad en Catalunya impulsada por los fondos europeos

Tras las ponencias, tuvo lugar una mesa de debate con expertos en la que se abordó la movilidad en Catalunya impulsada por los fondos europeos. La mesa fue moderada por Laura Rahola, responsable de Prensa de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona.

En opinión de José María Baldasano, catedrático emérito de Ingeniería Ambiental de la UPC y doctor en Ciencias Químicas por la UB, es necesario que las administraciones públicas apuesten decididamente por potenciar la red de transporte público y por un transporte libre de emisiones contaminantes y de gases de efecto invernadero. “Hay márgenes significativos de mejora”, aseguró. Apuntó también, como solución, a nuevos modelos en auge, como el compartimiento de vehículos o carsharing.

Por su parte, Adrián Fernández, responsable de movilidad de Greenpeace España indicó que “no es suficiente con concentrar los esfuerzos en un cambio tecnológico; necesitamos también un cambio completo del modelo para que sea un modelo de transporte más justo, más equitativo y que abarque a todas las personas”.  Para ello, añadió que “hay que dotar el sector de transporte de más medios y recursos” y esto “no se está haciendo”, afirmó.

Javier Rivera, responsable de Corporate Strategy de SEAT, instó al sector público a “invertir el dinero de los fondos europeos en sectores que puedan invertirlos de forma eficaz y maximizar su impacto”. También pidió la creación de “un marco regulatorio estable para que el sector privado invierta con más garantías”. Rivera aseguró que SEAT está dispuesta a liderar la transición al vehículo eléctrico, “pero no podemos hacerlo solos, tiene que haber una infraestructura, por ejemplo”.   

Según Salvador Sedó, director de Desarrollo Sostenible de Fomento del Trabajo, “el compromiso por el desarrollo sostenible es incuestionable, innegociable e innegable”. El director de la patronal afirmó que “ha habido un cambio de mentalidad en el sector empresarial; somos conscientes de que debemos cambiar el modelo de producción para poder ir también hacia un modelo de desarrollo sostenible”. En referencia a la movilidad sostenible, apuntó la necesidad de descarbonizar el sector, “que no es lo mismo que electrificar”, advirtió. “Hay una serie de transportes (marítimo, aéreo y transporte rodado pesado) que no se pueden electrificar” y que requieren “combustibles alternativos, con baja o poca huella de carbono y producidos con energías renovables (biocombustibles, carburantes sintéticos, e-fuels e hidrógeno).

En la clausura del acto, Miguel A. Torres interpeló a la Generalitat de Catalunya para que no bloquee la instalación de energías renovables, “respetando siempre el territorio”, y reclamó que se extienda su uso ya que es “la mejor opción para frenar la emergencia climática”. Por su parte, el rector de la Universidad de Barcelona, Joan Guàrdia, aseguró que “la ciencia puesta al servicio de la humanidad es la mejor herramienta para hacer un mundo justo para las futuras generaciones, donde el bienestar esté por encima de los beneficios a corto plazo”.

VII Premio Torres & Earth a la innovación ambiental

En el marco de la Jornada Ambiental, se entregó el VII Premio Torres & Earth a la innovación ambiental, abierto a votación a través de la red social Twitter. El galardón recayó en la estudiante universitaria Irene Valle Castiñeiras por su trabajo final de grado Theoretical development of a smart sustainable food packaging. Este reconocimiento tiene como objetivo dar a conocer y premiar los proyectos, experiencias e iniciativas de estudiantes y grupos científicos que actúan a favor de la preservación del medio ambiente. En esta edición, se presentaron 13 trabajos.

Una dotzena d’experts adverteixen de la necessitat d’actuar de forma urgent davant la crisi climàtica

Event / 2021 · 06 · 03

Una dotzena d’experts reunits ahir dimecres, 2 de juny, a la IX Jornada Ambiental organitzada per la Universitat de Barcelona (UB), Família Torres i el meteoròleg i professor de Física de la UB Tomàs Molina, van instar a actuar amb urgència i abandonar la passivitat per fer front a l’emergència climàtica. En el que va estar el primer acte adherit a la Conferència sobre el Futur d’Europa, els ponents van assenyalar la importància de remar junts i d’implementar canvis en els models de vida. Tot això en el marc d’una sessió en què es va analitzar com els fons europeus podrien desbloquejar la inacció climàtica dels governs i de la societat.

La jornada, titulada «Arriben diners d’Europa, ajudaran a trencar la passivitat actual davant del canvi climàtic?», va tenir lloc al Paranimf de l’Edifici Històric de la UB.  La van seguir més de tres-centes persones, entre assistents presencials i audiència en streaming. Va obrir l’acte el president de Família Torres Miguel A. Torres, qui va advertir que «ha arribat el moment d’actuar». «L’emergència climàtica és el perill més greu a què ens enfrontem. La COVID-19 ha estat terrible. Ho és i ho seguirà sent. Però el canvi climàtic és molt pitjor. Les conseqüències quant a vides, economies, migracions, seran molt pitjors. Per aquest motiu és el moment de les reaccions i per això estem parlant de com podem moure a les persones».

Ernest Abadal, vicerector adjunt al rector i de Personal Docent i Investigador de la UB, va destacar la «tradició de les jornades, que van començar el 2012» i va assenyalar que és una bona mostra «del compromís de Família Torres i de la UB amb els aspectes mediambientals: sostenibilitat i canvi climàtic».

Aquest compromís és extensible a la Comissió Europea, on, segons Beatriz Yordi, directora de Mercats de Carboni Europeus i Internacionals de la Direcció General d'Acció Climàtica de la Comissió Europea, «el Pacte Verd ha passat a ser la política important». Yordi va subratllar que «el Pacte Verd no només és un objectiu climàtic, social i econòmic, sinó que és una estratègia de reconversió i de creixement; hem de construir millor i arribar a una economia més justa i més verda». Va concloure la seva intervenció assegurant que «la COVID-19 ha posat sobre la taula una oportunitat de reconversió» i que Espanya està fent els deures».

Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d'Espanya, també va parlar d'oportunitat i de «l’ambició climàtica» en assenyalar que «el 100% de les inversions han de respectar l'anomenat filtre verd». En aquest sentit, va assegurar que per part del Govern «no hi ha hagut passivitat, just al contrari».

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, Marta Curto, directora general d'Anàlisi Econòmica del departament d'Economia i Hisenda, va destacar «l'esforç realitzat per la UE i l'estratègia de recuperació posada sobre la taula». Curto va afegir que el termini per presentar projectes a escala autonòmica encara està obert, i va puntualitzar que les petites i mitjanes empreses també hi poden participar.

En el pla municipal, va intervenir Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona, qui va ser menys optimista i va alertar que «no s’està fent prou» i que cal accelerar el ritme, sense que ningú no es quedi enrere. Va parlar de «grans sacrificis», de «canvis sense precedents» i de «sortir-nos-en entre tots».

De les administracions públiques es va passar a la ciutadania. Josep Perelló, catedràtic de la UB, líder del grup OpenSystems i membre fundador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, va explicar com la ciència ciutadana pot contribuir a lluitar contra el canvi climàtic, per exemple aportant dades i coneixement. Perelló també va apuntar la necessitat de conèixer l’opinió de la ciutadania sobre la idoneïtat de les mesures per a la transició cap a la sostenibilitat.

Aquest últim objectiu és precisament el que perseguia el procés participatiu amb la pregunta «Quines haurien de ser les prioritats?», una enquesta en línia que van respondre prop de 1.500 persones. Els resultats els van presentar Tomàs Molina i Carlota Bruna, instagramera i ambaixadora del Pacte Europeu per al Clima.

Les xarxes socials i les noves tecnologies són una bona manera per conèixer l'opinió pública, com va demostrar Javier Peña, influenciador de la crisi climàtica. Peña és fundador de Hope!, una plataforma de comunicació al voltant de l’emergència climàtica i ecològica, que en dos anys i mig ha aconseguit arribar a 1,3 milions de seguidors. Va assegurar que, en contra del que s’acostuma a pensar, «hi ha una demanda important d'informació; hi ha molta gent molt preocupada pel tema, que vol comprendre el que està passant i quina és la millor manera de reaccionar».

La mobilitat a Catalunya impulsada pels fons europeus

Després de les ponències, va tenir lloc una taula de debat amb experts, en la qual es va abordar la mobilitat a Catalunya impulsada pels fons europeus. Va moderar aquesta taula Laura Rahola, responsable de Premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Segons José María Baldasano, catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la UPC i doctor en Ciències Químiques per la UB, cal que les administracions públiques apostin decididament per potenciar la xarxa de transport públic i per un transport lliure d'emissions contaminants i de gasos amb efecte d’hivernacle. «Hi ha marges significatius de millora», va assegurar. Va apuntar també, com a solució, nous models en auge, com ara el compartiment de vehicles o carsharing.

Per la seva banda, Adrián Fernández, responsable de mobilitat de Greenpeace Espanya, va indicar que «no n’hi ha prou a concentrar els esforços en un canvi tecnològic; necessitem també un canvi complet del model perquè sigui un model de transport més just, més equitatiu i que arribi a totes les persones». Per a això, va afegir que «cal dotar el sector de transport de més mitjans i recursos», la qual cosa «no s’està fent», va afirmar.

Javier Rivera, responsable de Corporate Strategy de SEAT, va instar el sector públic a «invertir els diners dels fons europeus en sectors que puguin invertir-los de manera eficaç i maximitzar-ne l’impacte». També va demanar la creació d’un «marc regulador estable perquè el sector privat inverteixi amb més garanties». Rivera va assegurar que SEAT està disposada a liderar la transició al vehicle elèctric, «però no podem fer-ho sols; hi ha d'haver una infraestructura, per exemple».

Segons Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball, «el compromís pel desenvolupament sostenible és inqüestionable, innegociable i innegable». El director de la patronal va afirmar que «hi ha hagut un canvi de mentalitat en el sector empresarial; som conscients que hem de canviar el model de producció per poder anar també cap a un model de desenvolupament sostenible». Pel que fa a la mobilitat sostenible, va apuntar la necessitat de descarbonitzar el sector, «que no és el mateix que electrificar», va advertir. «Hi ha una sèrie de transports (marítim, aeri i transport rodat pesat) que no es poden electrificar» i que requereixen «combustibles alternatius, amb baixa o poca petjada de carboni i produïts amb energies renovables (biocombustibles, carburants sintètics, e-fuels i hidrogen)».

En la cloenda de l’acte, Miguel A. Torres va interpel·lar la Generalitat de Catalunya per què no aturi la instal·lació d’energies renovables, «respectant sempre el territori», i va reclamar que se n’estengui l’ús, ja que és «la millor opció per frenar l’emergència climàtica». Per la seva banda, el rector de la Universitat, Joan Guàrdia, va assegurar que «la ciència posada al servei de la humanitat és la millor eina per fer un món just per a les futures generacions, on el benestar estigui per sobre dels beneficis a curt termini».

VII Premi Torres & Earth a la innovació ambiental

En el marc de la Jornada Ambiental, es va lliurar el VII Premi Torres & Earth a la innovació ambiental, obert a votació a la xarxa social Twitter. El guardó va recaure en l’estudiant universitària Irene Valle Castiñeiras pel treball final de grau Theoretical development of a smart sustainable food packaging. Aquest reconeixement té com a objectiu donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives d’estudiants i de grups científics que actuen a favor de la preservació de l’entorn. En aquesta edició, es van presentar 13 treballs.

Familia Torres launches First Regenerative Viticulture Conference in Vilafranca del Penedès

Event / 2021 · 05 · 21

Familia Torres has launched the First Regenerative Viticulture Conference, which will be broadcast via a live stream on 17 June from 10am till 1pm (GTM+2) from the Vinseum in Vilafranca del Penedès. The conference aims to shed light on regenerative viticulture and explain its potential to mitigate the effects of climate change.

Regenerative viticulture is an approach to restoring soil health by imitating nature. The healthier the soil, the greater its capacity to sequester CO2 from the atmosphere and the greater its ability to decelerate rising temperatures. Simultaneously, organic carbon capture in vineyard soil helps to improve the health of the soil itself and increase its resilience to erosion and water stress through enhanced water retention. This, in turn, benefits biodiversity and creates a balanced, favourable ecosystem for both the vineyard and the planet.

Local and international experts and winegrowers will share their experience and knowledge in regenerative viticulture to heighten awareness about the need for a paradigm shift in vineyard management via the implementation of regenerative practices that help to mitigate the climate crisis.

The line-up of speakers includes renowned figures such as revered Australian land manager, Darren J. Doherty, one of the world’s leading experts in Keyline design, a methodology that combines water conservation with land regeneration; Pilar Andrés, senior researcher at CREAF (Centre for Ecological Research and Forestry Applications), expert in soil ecology and biodiversity, and Francesc Font, farmer and agricultural technical engineer, co-director at Agroassessor Consultors Tècnics and author of the book Arrelats a la terra: propostes per a una viticultura regenerative (Tales from the Land: Approaches to regenerative viticulture).

Miguel Torres Maczassek, fifth generation Familia Torres, will also talk about the company’s recent commitment to regenerative viticulture as part of its quest to intensify its fight against climate change. The family-run winery has launched an ambitious agricultural plan to implement regenerative viticulture practices in over 500 hectares of organic vineyards in Catalonia.

According to Miguel Torres, “The aim of regenerative viticulture is to create a new equilibrium by increasing biodiversity and organic material in harmony with nature. This enables the soil to capture the CO2 accumulated in the troposphere and sink it into the ground, which helps to slow down global warming. Vineyards with regenerated soils adapt better to climate change and help to mitigate its effects”.

He added: “By organising this conference, we want to help other winegrowers and winemakers to understand the potential of this style of viticulture to convert vineyards into huge carbon sinks to stop global warming. For us, it’s the only style of viticulture that makes sense in the current context of climate change”.    

For more than ten years, Familia Torres has dedicated energy and resources to adapt to the new climate challenge in order to mitigate its effects, reduce its own carbon footprint and, more recently, compensate its emissions via projects such as the reforestation of the Chilean Patagonia, CCR (Carbon Capture Reuse) technologies, and regenerative practices aimed at capturing and storing atmospheric CO2.

L’ecòleg internacional Allan Savory participa al Primer Simposi de Viticultura Regenerativa

Event / 2021 · 06 · 02

El Primer Simposi de Viticultura Regenerativa, que se celebrarà a Vilafranca del Penedès el proper 17 de juny de la mà de Familia Torres, comptarà amb la participació d’Allan Savory, ecòleg, fundador i president del Savory Institute, que promou la restauració dels ecosistemes de pasturatges a escala mundial. Savory és el precursor de l’agricultura regenerativa i del maneig holístic, un pensament sistèmic focalitzat en la gestió dels recursos per revertir la desertificació.

Autor de diversos llibres sobre el maneig holístic, Allan Savory serà l’encarregat de pronunciar telemàticament la ponència inaugural d’aquest certamen, que serà retransmès a través de www.viticulturaregenerativa.cat. L’objectiu del simposi és conscienciar sobre la capacitat dels sòls regenerats per frenar el canvi climàtic i la necessitat d’adoptar una nova concepció holística de la gestió agrícola, que permeti assolir un nou equilibri basat en l’increment de la biodiversitat i de la matèria orgànica de manera natural, convertint les vinyes en grans embornals de carboni.

El Simposi de Viticultura Regenerativa també comptarà amb un altre expert mundial en la regeneració dels sòls, l’agricultor australià i formador internacional  Darren J. Doherty. Doherty és un dels majors experts en Línia Clau (Keyline), una metodologia que permet conservar l’aigua i regenerar els sòls. Després de la seva intervenció, també telemàtica, participarà Pilar Andrés, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), experta en ecologia i biodiversitat del sòl, que treballa en la definició d’indicadors per avaluar la qualitat biològica del sòl i en la seva restauració.

Les experiències en viticultura regenerativa les aportaran el viticultor australià i propietari del celler Cargo Road Wines, James Sweetapple; l’agricultor, fundador d’Agroassessor Consultors Tècnics i autor del llibre Arrelats a la terra. Propostes per a una agricultura regenerativa, Francesc Font, i Miguel Torres Maczassek, cinquena generació de Família Torres, que ha adoptat la viticultura regenerativa per avançar en el seu compromís de lluita contra el canvi climàtic.

Finalment, els experts en agricultura regenerativa Josep Ramon Sainz de la Maza i Manel Badia se sumaran al debat final, que serà moderat per la periodista especialitzada en medi ambient i autora del llibre Si el cel es tornés vermell Cori Calero. També assistirà al simposi l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, que donarà la benvinguda, mentre que la Directora d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya Elisenda Guillaumes Cullell serà la responsable de clausurar l’acte.

Família Torres ha volgut impulsar la celebració d’aquest Primer Simposi de Viticultura Regenerativa per donar difusió a aquest model de viticultura, òptim en un context de canvi climàtic, gràcies a la capacitat dels sòls regenerats de segrestar grans quantitats de CO2 atmosfèric i afavorir la biodiversitat. El celler del Penedès s’esforça per reduir cada any les seves emissions de CO2 i combatre l’escalfament global a través del programa ambiental Torres & Earth, que va posar en marxa el 2008 i amb el que pretén assolir la neutralitat de carboni abans del 2050. 

El ecólogo internacional Allan Savory participa en el Primer Simposio de Viticultura Regenerativa

Event / 2021 · 06 · 02

El Primer Simposio de Viticultura Regenerativa, que se celebrará en Vilafranca del Penedès el próximo 17 de junio de la mano de Familia Torres, contará con la participación de Allan Savory, ecólogo, fundador y presidente del Savory Institute, que promueve la restauración de los ecosistemas de pastizales a escala mundial. Savory es el precursor de la agricultura regenerativa y del manejo holístico, un pensamiento sistémico focalizado en la gestión de los recursos para revertir la desertificación.

Autor de varios libros sobre manejo holístico, Allan Savory será el encargado de pronunciar telemáticamente la ponencia inaugural de este certamen, que será retransmitido a través de www.viticulturaregenerativa.org. El objetivo del simposio es concienciar sobre la capacidad de los suelos regenerados para frenar el cambio climático y la necesidad de adoptar una concepción holística de la gestión agrícola, que permita alcanzar un nuevo equilibrio basado en el incremento de la biodiversidad y de la materia orgánica de forma natural, convirtiendo los viñedos en grandes sumideros de carbono.

El Simposio de Viticultura Regenerativa también contará con otro experto mundial en la regeneración de los suelos, el agricultor australiano y formador internacional Darren J. Doherty. Doherty es uno de los mayores expertos en Línea Clave (Keyline), una metodología que permite conservar el agua y regenerar los suelos. Tras su intervención, también telemática, participará Pilar Andrés, investigadora del CREAF (Centro de Recerca Ecológica y Aplicaciones Forestales), experta en ecología y biodiversidad del suelo, que trabaja en la definición de indicadores para evaluar la calidad biológica del suelo y en su restauración.

Las experiencias en viticultura regenerativa las aportarán el viticultor australiano y propietario de la bodega Cargo Road Wines, James Sweetapple; el agricultor, fundador de Agroassessor Consultors Tècnics y autor del libro Arrelats a la terra. Propostes per a una agricultura regenerativa, Francesc Font, y Miguel Torres Maczassek, quinta generación de Familia Torres, que ha adoptado la viticultura regenerativa para avanzar en su compromiso de lucha contra el cambio climático.

Finalmente, los expertos en agricultura regenerativa Josep Ramon Sainz de la Maza y Manel Badia se sumarán al debate final, que será moderador por la periodista especializada en medio ambiente y autora del libro Si el cel es tornés vermell Cori Calero. También asistirá al simposio el alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, que dará la bienvenida, mientras que la Directora de Agricultura y Ganadería de la Generalitat de Catalunya Elisenda Guillaumes Cullell será la responsable de clausurar el evento.

Familia Torres ha querido impulsar la celebración de este Primer Simposio de Viticultura Regenerativa para dar difusión a este modelo de viticultora, óptimo en un contexto de cambio climático, gracias a la capacidad de los suelos regenerados de secuestrar grandes cantidades de CO2 atmosférico y favorecer la biodiversidad. La bodega del Penedès se esfuerza por reducir cada año sus emisiones de CO2 y combatir el calentamiento global a través de su programa ambiental Torres & Earth, que puso en marcha en 2008 y con el que pretende alcanzar la neutralidad de carbono antes del 2050.

Vilafranca del Penedès acogerá el Primer Simposio de Viticultura Regenerativa, impulsado por Familia Torres

Event / 2021 · 05 · 21

Familia Torres impulsa la celebración del Primer Simposio de Viticultura Regenerativa, que tendrá lugar el día 17 de junio, de 10 a 13 horas, en el Vinseum de Vilafranca del Penedès, y será retransmitido en directo por streaming. El objetivo del certamen es explicar en qué consisten las prácticas regenerativas y porqué tienen la potencialidad de mitigar los efectos del cambio climático.

La viticultura regenerativa se basa en recuperar la vida en los suelos imitando la naturaleza. Cuanto más vivos son los suelos, más capacidad tienen de secuestrar el CO2 atmosférico y más pueden contribuir a frenar el aumento de las temperaturas. A su vez, la acumulación de carbono orgánico en el suelo de los viñedos ayudará a mejorar la salud de estos suelos, incrementará su resiliencia a la erosión y su capacidad para hacer frente a la sequía, ya que retendrán mejor el agua, y favorecerá la biodiversidad, creando un ecosistema equilibrado y beneficioso para el viñedo y el planeta.

Expertos y viticultores nacionales e internacionales compartirán sus conocimientos y experiencia en viticultura regenerativa para crear conciencia sobre la necesidad de un cambio de paradigma en la gestión del viñedo, mediante la implementación de prácticas regenerativas que ayuden a contener la crisis climática.

Entre los ponentes, destacan nombres como Daren J. Doherty, agricultor australiano considerado uno de los expertos mundiales en Línea Clave (Keyline), una metodología que combina la conservación de agua y la regeneración de los suelos; Pilar Andrés, investigadora del CREAF (Centro de Recerca Ecológica y Aplicaciones Forestales), experta en ecología y biodiversidad del suelo, y Francesc Font, agricultor e ingeniero técnico agrícola, director de Agroassessor Consultors Tècnics y autor del libro Arrelats a la terra: propostes per a una viticultura regenerativa.

Miguel Torres Maczassek, quinta generación de Familia Torres, explicará también el compromiso con la viticultura regenerativa que ha adoptado recientemente para intensificar su lucha contra el cambio climático. La bodega familiar está llevando a cabo un ambicioso plan agrícola para implementar prácticas regenerativas en más de 500 hectáreas de viñedos ecológicos en Cataluña.

Según Miguel Torres: “La viticultura regenerativa tiene el objetivo de llegar a un nuevo equilibrio basado en el incremento de la biodiversidad y de la materia orgánica de forma natural. Permite capturar el CO2 acumulado a la troposfera y fijarlo en el suelo, contribuyendo así a frenar el calentamiento global. Los viñedos con suelos regenerados pueden adaptarse mejor al cambio climático y ayudar a mitigar sus efectos”.

Y añade: “Con la celebración de este simposio, queremos que otros viticultores y bodegueros entiendan la potencialidad de este tipo de viticultura para convertir los viñedos en grandes sumideros de carbono y frenar el calentamiento global. Para nosotros, es la única viticultura que tiene sentido en un contexto de cambio climático”. 

Desde hace más de diez años, Familia Torres dedica esfuerzos y recursos para adaptarse al nuevo escenario climático y contribuir a mitigar sus efectos, reduciendo la huella de carbono y, más recientemente, compensando las emisiones con proyectos como la reforestación de la Patagonia chilena, las tecnologías CCR (Carbon Capture Reuse) y las prácticas regenerativas, que tienen como objetivo secuestrar el CO2 atmosférico.

Vilafranca del Penedès acollirà el Primer Simposi de Viticultura Regenerativa, impulsat per Família Torres

Event / 2021 · 05 · 21

Família Torres impulsa la celebració del Primer Simposi de Viticultura Regenerativa, que tindrà lloc el dia 17 de juny, de 10 a 13 hores, al Vinseum de Vilafranca del Penedès, i serà retransmès en directe per streaming. L’objectiu del certamen és explicar en què consisteixen les pràctiques regeneratives i perquè tenen la potencialitat de mitigar els efectes del canvi climàtic.

La viticultura regenerativa es basa en recuperar la vida als sòls imitant la natura. Com més vius són els sòls, més capacitat tenen de segrestar el CO2 atmosfèric i més poden contribuir a frenar l’augment de les temperatures. Alhora, l’acumulació de carboni orgànic en el sòl de les vinyes ajudarà a millorar la salut d’aquests sòls, incrementarà la seva resiliència a l’erosió i la seva capacitat per fer front a la sequera ja que retindran millor l’aigua, i afavorirà la biodiversitat, creant un ecosistema equilibrat i beneficiós per a la vinya i el planeta.

Experts i viticultors nacionals i internacionals compartiran els seus coneixements i experiència en viticultura regenerativa per crear consciència sobre la necessitat d’un canvi de paradigma en la gestió de la vinya, mitjançant la implementació de pràctiques regeneratives que ajudin a contenir la crisi climàtica.

Entre els ponents, destaquen noms com Daren J. Doherty, agricultor australià considerat un dels experts mundials en Línía Clau (Keyline), una metodologia que combina la conservació d’aigua i la regeneració dels sòls; Pilar Andrés, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), experta en ecologia i biodiversitat del sòl, i Francesc Font, agricultor i enginyer tècnic agrícola, director d’Agroassessor Consultors Tècnics i autor del llibre Arrelats a la terra: propostes per a una viticultura regenerativa.

Miquel Torres Maczassek, cinquena generació de Família Torres, explicarà també el compromís amb la  viticultura regenerativa que ha adoptat recentment per intensificar la seva lluita contra el canvi climàtic. El celler familiar està portant a terme un ambiciós pla agrícola per implementar pràctiques regeneratives en més de 500 hectàrees de vinyes ecològiques a Catalunya. 

Segons Miquel Torres: “La viticultura regenerativa té l’objectiu d’arribar a un nou equilibri basat en l’increment de la biodiversitat i de la matèria orgànica de forma natural. Permet capturar el CO2 acumulat a la troposfera i fixar-lo en el sòl, contribuint així a frenar l’escalfament global. Les vinyes amb sòls regenerats poden adaptar-se millor al canvi climàtic i ajudar a mitigar-ne els efectes”.

I afegeix: “Amb la celebració d’aquest simposi, volem que altres viticultors i cellerers entenguin la potencialitat d’aquest tipus de viticultura per convertir les vinyes en grans embornals de carboni i frenar l’escalfament global. Per a nosaltres, és l’única viticultura que té sentit en un context de canvi climàtic”. 

Des de fa més de deu anys, Família Torres dedica esforços i recursos per adaptar-se al nou escenari climàtic i contribuir a mitigar-ne els efectes, reduint la petjada de carboni i, més recentment, compensant les emissions amb projectes com la reforestació de la Patagònia xilena, les tecnologies CCR (Carbon Capture Reuse) i les pràctiques regeneratives, que tenen com a objectiu de segrestar el CO2 atmosfèric.

Páginas