EL BRINDIS

La cortesia del vi

El brindis potser és una de les formes de cortesia, cordialitat i empatia més universals i antigues de la nostra societat. I és que brindar amaga tants significats com persones alcin la copa. Celebració, compromís, intimitat, vincle… Humanitat, al cap i a la fi.

 

 

Un brindis amb vi blanc.


 

Si atenem a l’origen etimològic de la paraula “brindis”, no hi ha un consens clar entre els especialistes, tot i que la teoria que apunta l’origen germànic és la més comunament acceptada: de l’alemany bringen, “oferir”. 


 

Lope de Vega, en boca d’un dels seus personatges de la seva obra El Caballero del Sacramento, ja atribueix als germànics el fet de brindar:

 

“Que sólo sé de tudesco −(alemany)−

eso que llaman brindar”


 

Sigui com sigui, el fet en si de brindar es troba present en la majoria de les civilitzacions antigues. Així, els sumeris ja tenien el costum de tancar tractes i acords solemnes amb un gran àpat, en què els comensals bevien d’una sola copa, i també compartien la sal. f (l’home de la meva sal) feia referència a l’amic amb qui s’havia compartit la beguda i la sal.


 

Podríem incloure en la història del brindis l’antiga Grècia, on es feien libacions, que consisteixen a vessar part del líquid de la copa sobre l’altar o el terra, mentre es pronuncia una oració. A la Ilíada, poema d’Homer, es referencia l’acte d’“aixecar la copa”. I els antics grecs anomenaven filotesia la cerimònia de beure a la salut els uns dels altres. 


 

Els romans, d’altra banda, es recreaven en diferents fórmules de brindis: tibi propino, “te l’ofereixo”, o bé la forma menys protocol·lària i més evident: ¡Bene te! ¡Bene me! 


 

És conegut que els franceses brinden per la salut del comensal, a l’abric de l’expressió, Santé. De la mateixa manera, l’expressió verbalitzada del brindis dels britànics, to toast, s’explica des de l’antic costum de mullar pa torrat al vi.


 

A Espanya, l’ús de la paraula “brindis” era de nou ús, com a importació d’alemanys, flamencs, francesos i anglesos, i fins aleshores (s. XVII) l’expressió més comuna era hacer convites o convidar a beber. Finalment, l’expressió es va consolidar en la llengua, que culminava amb hacer la razón com el fet de correspondre a un brindis. 


 

 

Des de Família Torres, transmetem la passió per la cultura del vi des del respecte per la terra, la tradició i l’aposta per la innovació. De la terra a la taula, volem crear vins i destil·lats extraordinaris, amb l’ambició de promoure experiències memorables a tots els racons del món.



 

L’agudesa d’enginy acostuma a vestir els brindis, moltes vegades, d’humor i comicitat. Com a exemple, el brindis de James Walker, un dels primers alcaldes de Nova York, amb motiu del segon aniversari de la mort del president Washington: “En memòria de l’home que va saber ser el primer en la guerra, el primer en la pau i el primer al cor dels seus conciutadans… I el que no comprenc és com, tant com li agradava ser el primer en tot, es va casar amb una vídua.”


 

Avui, el brindis com a cim de trobada no només afirma l’evolució dels vins, també se centra en un nou corrent que valora el consum en moderació, l’autenticitat i l’expressió d’una terra, d’una regió. I és que el propòsit de valorar un bon vi demostra una sensibilitat que també traslladem a la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. No és que el vi ens faci més bones persones, però sí que té el poder de reunir-nos entorn d’una taula. 


 

Al cap i a la fi, el brindis, com a cordialitat, respecte, amor, amistat i enginy, representa el vincle que ens uneix a tots. El brindis com a paradigma de la nostra humanitat. 

 

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't