El fràgil equilibri entre l’activitat humana i la conservació del medi ambient és particularment sensible en el cultiu i el desenvolupament de la vinya. És per això que Família Torres intenta minimitzar l’impacte sobre l’entorn mitjançant l’execució de diferents accions i pràctiques, fruit d’anys de recerca, que afavoreixen la biodiversitat a les finques i les vinyes.
Perquè la fauna i la flora de les vinyes no és secundari. És riquesa natural que crea un benefici mutu, un equilibri molt sensible que requereix una plena comprensió i observació, per actuar de manera sàvia i decidida.
Desde Família Torres, se segueix la premissa que va inculcar la tercera generació amb Miguel Torres Carbó, que deia: “Com més cuidem la terra, millor vi produïm”. Per aquesta raó, fa dècades que no s'utilitzen pesticides ni herbicides en les vinyes de Família Torres i actualment, amb la cinquena generació s'ha promogut la certificació de viticultura orgànica en la majoria de les vinyes, especialment en aquells on predomina un clima sec i amb pocs episodis de pluges:
- Per al control de les males herbes, es van substituir els herbicides tradicionals per la creació de cobertes vegetals entre les fileres, la qual cosa disminueix l’erosió, incrementa l’aparició de matèria orgànica i comporta un auge de la biodiversitat, ja que la mateixa coberta es converteix en jaç i hàbitat de nombroses espècies beneficioses.
Cobertes vegetals a la finca Mas la Plana, propietat de Família Torres.
- De la mateixa manera, en totes les finques de Família Torres es treballa en la recuperació d’antics pous i mines, així com en la construcció de basses d’acumulació amb abeuradores per a aus i amfibis.
Bassa d’aigua a la finca Mas la Plana, propietat de Família Torres.
- És sabut que el monocultiu degrada la biodiversitat, i per aquest motiu s’han incorporat elements al paisatge que permeten el desplaçament de la flora i la fauna, de manera que es dona continuïtat als processos ecològics. Corredors biològics pels quals transita la vida. És per això que també es mantenen els cultius propis de cada finca (cereal i oliveres, majoritàriament), que garanteixen paisatge i vida pròpia. Identitat, al cap i a la fi.
- Sota el mateix prisma es van crear insectaris i hotels d’insectes. La raó? El corc dels ceps és una de les plagues principals. Es tracta d’una papallona nocturna que s’alimenta del raïm quan encara es troba en estat larval. Sense necessitat de pesticides, acudim als depredadors naturals d’aquest insecte, com la marieta, als quals proporcionem un hàbitat on desenvolupar-se.
Insectari-hotel d’insectes instal·lat per pal·liar el corc.
- Així mateix, s’han instal·lat diverses bresques d’abelles, com la de Mas la Plana, per garantir la pol·linització, i a causa de la seva alta sensibilitat a malalties de l’entorn natural, són un sistema de control de la salut d’aquest.
Un apicultor manipula una bresca d’abelles a la finca Mas la Plana, propietat de Familia Torres
- Per conservar i augmentar la presència d’aus s’han instal·lat caixes niu, que permeten la posta d’ous. A més, aquest fet atreu els ratpenats, uns bons aliats per lluitar contra el corc, ja que poden arribar a ingerir més de 600 insectes en una sola nit.
Caixa niu instal·lada a la finca Mas La Plana.
- Els talussos i els boscos es reforesten amb la finalitat que les mateixes plantes fixin la seva estructura. A més, es fan drenatges perquè els forts cops d’aigua de pluja no provoquin al·luvions dins de les parcel·les, amb la consegüent retirada del sòl i la degradació de la biodiversitat.
La majoria dels boscos disposen d’un pla tècnic de gestió i millora forestal. Anualment es fan desbrossaments per disminuir el risc d’incendi, tales de millora, extracció de biomassa com a font energètica o reforestacions de zones degradades. El manteniment de les zones boscoses entre les plantacions de vinya permet configurar el mosaic paisatgístic, aportar heterogeneïtat i potenciar la biodiversitat i, d’aquesta manera, generar refugi i llar a la fauna.
Buscant la perpetuïtat de la cadena tròfica, la presència d’insectes contribueix a l’existència d’animals, depredadors naturals que s’alimenten d’aquests insectes, com ara aus, rèptils, amfibis o petits mamífers. Un cercle vital que es renova i ens renova. Vida que dona vida.