La brama del cérvol: l’espectacle més gran de la natura tardorenca
Quan les tardes es fan més curtes i el període estival s’acaba, que coincideix amb la baixada de les temperatures i el pas de les borrasques, les serralades ibèriques acullen un dels espectacles més extraordinaris de la natura europea: la brama del cérvol.
Es tracta del període de zel dels ungulats més grans que tenim, el moment en què els mascles dominants del gran Cervus elaphus (d’on procedeix el seu nom científic), uns animals que poden arribar a assolir l’alçada d’un ase i superar els dos-cents kilos, defensen la seva posició de supremacia en el grup, la seva hegemonia sobre les femelles i la seva prioritat per reproduir-se.
Exemplar de cérvol al camp. Fotografia de: Ana Mínguez
Per això aixequen el terra amb les banyes, per dipositar en els forats els seus fluids corporals, arrenquen l’escorça dels arbres amb la cornamenta, es revolquen pel fang i emeten brams potents que ressonen a la matinada i en pondre’s el sol per tota la muntanya.
És la seva manera de marcar el territori i anunciar la seva superioritat a la resta. D’avisar els joves aspirants a liderar el grup que ells estan allà i que si segueixen endavant amb el seu desafiament s’hauran d'enfrontar amb ells en combat. Això sol passar diverses vegades al llarg del dia.
En aquest enfrontament, líder i aspirant no dubtaran gens en abraonar-se l’un sobre l’altre per, mitjançant la seva cornamenta, frenar les escomeses del contrari i obligar-lo a retrocedir, tot perseguint-se a correcuita fins expulsar-lo de l’entorn de les femelles. És la manera implacable com la natura exerceix la selecció natural, i garanteix que optin a la reproducció aquells que comparteixen els gens més bons.
Una vegada establerta la jerarquia, arriba el moment de cobrir les femelles. Unes femelles que, alienes als combats i envoltades dels cervatells de l’any, només romandran fèrtils un dia, per la qual cosa els guanyadors hauran d’atendre el mandat genètic de manera urgent, i deixaran alguna munta per als mascles menys afortunats.
Una vegada complerta la parada nupcial, els grans cérvols dominants es retiren a l’interior del bosc per seguir amb la seva vida solitària, aliena a la resta, mentre que les femelles i els joves seguiran formant ramats que es mantindran units tot l’hivern.
Exemplar de cérvol al bosc. Fotografia de: Ana Mínguez
La gestació dura vuit mesos per la qual cosa, si tot va bé, abans de l’estiu naixeran els nous cervatells i els joves de l’any anterior iniciaran el seu període d’aprenentatge i desenvolupament per arribar a convertir-se en aspirants.
D’aquesta manera, la brama sol acabar a mesura que els dies es fan més curts i el fred és més intens, generalment cap a finals d’octubre (encara que el canvi climàtic també estigui alterant aquest calendari).
A Espanya el cérvol comú està vivint una explosió demogràfica sense precedents, que està duent a l’espècie a recuperar una gran part dels territoris d’on havia desaparegut. Degut a aquest fet, existeixen moltes opcions per gaudir en directe de l’espectacle de la brama en la majoria de comunitats.
Com ara, al Parc Nacional de Monfragüe, a Extremadura, al Parc Natural de Cazorla, Segura y Las Villas, a Andalusia, a les Reservas de Boumort o als parcs naturals del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu a Catalunya.
La Montaña Palentina, la serralada de la Culebra a Zamora o la de la Demanda burgalesa, a Castella i Lleó. Els paratges magnífics de Redes a Astúries o de Saja-Besaya, Liébana i Campoo a Cantàbria. Les muntanyes d’Ezcaray a La Rioja, el massís del Gorbeia a Àlaba o la Selva d’Irati a Navarra.
Les normes bàsiques per assistir a la brama sense molestar els cérvols, en un moment tan important per a l’espècie, són acudir als centres de visitants dels espais protegits, atendre les indicacions dels agents forestals i dels guardes, respectar els senyals i les normes, i mantenir en tot moment una actitud responsable i de màxim respecte envers la natura.
En tot cas, la millor opció per garantir-nos l’èxit és contractar els serveis de guies locals per tal que ens duguin als llocs des d’on es pugui observar més bé. D’aquesta manera optimitzarem el temps, evitarem el risc d’incomplir alguna norma i estarem donant suport a les activitats econòmiques vinculades al turisme sostenible en el món rural.