VINYES VELLES

Perquè l'edat és un grau, la menor productivitat de les nostres ancianes venerables són les responsables dels vins més prestigiosos. Més enllà de l'excelsa qualitat del fruit de les vinyes velles, la seva gestió i manteniment resulten fonamentals per modelar un territori, sostenir la riquesa de l'entorn i la biodiversitat que hi ha.

La seva conservació evita la reestructuració del paisatge. I és que, moltes vegades, el treball necessari per dur a terme una preparació del terreny i plantar noves vinyes, per aconseguir majors rendiments, modifica l'entorn i, alhora, la identitat i ànima de nous horitzons; de nous vins.

Les velles parcel·les dibuixen en el llenç de la nostra terra un mosaic de colors i personalitats tan alienes com complementàries. Modelen el paisatge esquitxant de singularitat cada pas caminat:

Senders i camins oberts del no-res per generacions de viticultors; fonts i boscos; ermites i masies; cabanes de pastor i de pedra seca, que contemplen el pas del temps des de la immortalitat. Un 'definir el territori' que transita des de l’orogràfic per descansar en braços de racons de bellesa incomparable que atorguen ple sentit al concepte d'identitat.

[[{"fid":"17955","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":576,"width":1024,"style":"height: 281px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Ermita de Sant Miquel, Tremp (s.XI - XII), al cor de la vinya on es conrea la varietat ancestral pirene.

De la mateixa manera, les velles vinyes i parcel·les semblen essencials per mantenir un equilibri en la biodiversitat de l'entorn. Una retroalimentació dins d'un ecosistema que és fidel garant de la salut de les nostres vinyes, i que assegura la qualitat dels nostres vins. D'aquí, la necessitat de cuidar i mimar a boscos i muntanyes circumdants, una labor tan bella com obligada, molt interioritzada en el si del nostre llegat.

La conservació d'aquests museus ampelogràfics a l'aire lliure ens aporta una altra derivada que per intangible resulta especial. I és que els vells ceps constitueixen en si una escola de vinya i vida, amb ànima, on generacions de viticultors han deixat la seva empremta a cop de poda i verema.

[[{"fid":"17956","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":764,"width":1147,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Ceps vells a les vinyes de Mas de la Rosa, Priorat. Ceps que han sobreviscut el pas del temps.

Cal recordar que, conservar i dinamitzar enclavaments que ja van ser elegits per antigues civilitzacions, per la seva idoneïtat, representa un llegat històric d'una riquesa que potser mereixés una major fortuna. Història viva i una finestra oberta des de la qual projectar-se al món.

D'esperit cíclic, el que se'ns és donat, hem de llegar-lo en herència. Una responsabilitat de tall tan poètic com necessari. Som el que som perquè elles van ser abans. Quelcom a transmetre; quelcom pel qual val la pena fer el que fem. Nous vins de vinyes velles.