VARIETATS ANCESTRALS

La importància de les varietats ancestrals transcendeix la mateixa idea d'elaborar vi. Perquè, més enllà de la valor enològic, suposen un valor mediambiental, identitari i cultural que redescobreix part del nostre passat en una mena d'arqueologia inversa, que apunta el futur dels nostres vins i el nostre territori.

Forcada, pirene, gonfaus, moneu i querol ja formen part d’un patrimoni ampelogràfic que ens parla del que vam ser i del que volem ser, como elaboradors i com a família.

[[{"fid":"21065","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":295,"width":435,"style":"height: 339px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Raïm de la varietat querol, cultivada a la Conca de Barberà.

La varietat querol porta el nom de la població on va ser trobada, en el límit de al Penedès. Plantada i aclimatada a la finca Grans Muralles, a la DO Conca de Barberà, es tracta d'una varietat especialment curiosa, ja que és una de les poques varietats que és del tot femenina. La seva flor no és hermafrodita, com passa en la majoria dels ceps viníferes, i aquesta característica es reflecteix en la menor grandària de les seves baies i en el seu ric potencial organolèptic que orbita sobre intenses notes fruiters, jovials, que tornen en confit amb temps de guarda en ampolla.

Les varietats pirene i gonfaus procedeixen ambdues de Costers de Segre, però cultivades a diferents altituds. La varietat pirene s'aclimata a Tremp, a la finca de major altitud, de manera que concentra una intensitat enorme en nas, amb fruita i subtil elegància. Per contra, gonfaus habita a la finca més àrida, a les Garrigues. Aquesta destaca per un rendiment limitat i una inherent resistència a la sequera, característiques que semblen fonamentals per a la consecució de vins d'alta qualitat en temps presents i venidors.

[[{"fid":"21068","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":208,"width":696,"class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]

Raïms de la varietat pirene y gonfaus, ambdues cultivades al Pre-Pirineu.

Originària del Penedès i conreada al Penedès central, la varietat moneu mostra una intensa macedònia de fruits negres, fresca, elegant i de bona acidesa. Mentre forcada, conreada a l'Alt Penedès, és l'única varietat blanca vinificada. Posseeix ple sentit enològic; és molt aromàtica i de diferencial acidesa, afavorint un gran potencial evolutiu. De perfil fresc, destaquen les notes cítriques i de flor blanca.

El valor identitari d'aquestes varietats descansa en el propi fet cultural de el vi; aquelles pràctiques en societat envers la vinya que ens defineixen com a territori, com a persones. La recuperació d'aquestes joies ampelogràfiques ens diferencia i ens permeten projectar-nos a el món de la mà d'un patrimoni viu i molt nostre.

[[{"fid":"21067","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":228,"width":717,"class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

Raïm de la varietat forcada (cultivada al Penedès superior)

El valor mediambiental de les varietats recuperades i la seva relació amb l'entorn natural, més enllà de l'espectacular del cromatisme a la vinya, rau en una sorprenent capacitat d'adaptació a un nou context climàtic que accentua un preocupant estrès hídric. Aquesta major resistència a la sequera sembla fonamental en els vins a elaborar en un futur a mitjà i llarg termini.

La recuperació i el cultiu de varietats ancestrals és la part tangible d'una visió, d'una responsabilitat envers el nostre entorn i la cultura de la vinya. Arqueologia del que vam ser fonamentada en llargues arrels que s'enfonsen a la terra, sobre la qual serem.