L’elecció d’un vi

14 març 2018

Cridaneres o sòbries, elegants, clàssiques o trencadores... més enllà del factor estètic, saber interpretar la informació que apareix en l'etiqueta ens pot resultar d'allò més útil a l'hora de triar un vi d'acord amb els nostres gustos enològics.

L'origen, l'anyada, les varietats i el pas (o no) per roure ens diuen molt més del que imagines.

Una precisa lectura i interpretació d'aquests paràmetres s'afinaran la teva elecció i evitaràs sorpreses desagradables.


1. L’Origen: molt més que una bandera

El món del vi, a causa de la seva envergadura, necessita una gran divisió per començar a comprendre les seves particularitats. Per aquest motiu la primera pista referent a l'origen ens la doni el clima i la seva relació amb la maduresa del fruit:


Vins de climes càlids vs. vins de climes freds. La diferència importa.

Les regions de clima càlid tendeixen a ser més estables en la seva temperatura mitjana anual. D'aquesta manera, el progressiu descens de les temperatures ocorregut entre estiu i tardor ajuda a l'exitosa maduració del raïm, tot i que resta part de l'acidesa natural de la fruita.


Els climes càlids produeixen un fruit de notes madures i menys acidesa. De la mateixa manera, les graduacions tendeixen a ser elevades. En boca, la sensació és d'amplitudi volum.



En els climes freds cal aclarir que, en molts d'aquests països, les temperatures màximes assolides són les mateixes que les que pateixen els de climes més temperats. Ocorre que el canvi de temperatura en època de verema es produeix de manera molt més brusca, factor decisori en el perfil d'aroma i sabor del vi.


El fred conserva un alt nivell d'acidesa natural de la fruita, i el que atorga als vins és sensació tensa i de frescor, que els aprima.



La maduresa del raïm i la seva etimologia en les etiquetes

La maduresa del fruit en el moment de la verema també ens aportarà informació fonamental per conèixer el perfil d'un vi, per saber si s'adapta a les nostres necessitats. Però, com obtenir aquesta informació?

  • Termes com "tanins rodons o madurs" solen fer referència a un vi on la fruita es mostra madura i càlida.
  • Així mateix, el terme "equilibrat", ens indica que el vi té un marcat perfil fresc d'intensa acidesa.


2. L’anyada

Partim de la base que tot vi que surt al mercat ho fa per ser consumit aviat. No obstant això, les particularitats de l'anyada importen i molt, ja que poden aportar matisos propis d'una plena maduresa a una regió freda i viceversa; una regió càlida pot haver patit els estralls d'un estiu fred i accentuar l'acidesa del fruit.


Detectarem anyades de veremes primerenques quan l'acidesa mani en el conjunt del vi. De manera oposada, quan el fruit regala notes d'intensa calidesa, serem davant d'una completa maduració del raïm.



Como vemos, la relación clima-madurez se nos antoja de nuevo esencial para comprender a un vino. No obstante, los efectos del cambio climático amenazan con profundizar la brecha que provoca la inconsistencia entre añadas.


[[{"fid":"17661","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":2362,"width":2047,"style":"height: 577px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

3. Les Varietats

Igual que la fruita, n’hi haurà que, de manera inherent, us agradin més o menys. Però, com hem vist anteriorment, una mateixa varietat pot oferir matisos molt diferents en funció del seu origen.


A tall d'exemple, un riesling centreeuropeu de zones fredes com Àustria o Alemanya ens regalarà una acidesa excelsa, elegant i frescor fruitera de records cítrics i verds.


La mateixa varietat al Penedès, canviarà el paradigma del qual varietal per notes de fruita madura i una untuositat glicèrica, derivada de la graduació, pròpia de climes més càlids.


4. Criança?

No totes les varietats mostren el mateix potencial per a l'envelliment en fusta. A partir d'aquí, les preferències organolèptiques de cada un són les que manen.


Si agrada la frescor frugal de la fruita en els vins negres, s'ha d'evitar llargues criances, ja que la fusta disfressa la veritable expressió varietal.



En cas contrari, si es busca certa complexitat i matisos, una criança parcial (de 3 a 8 mesos) aportarà complexes notes de vainilla, tabac i cafè; suavitzarà els tanins i ajudarà en la coloració i estabilització del vi.


Com veiem, saber interpretar la informació que apareix a l'etiqueta d'una ampolla de vi pot ajudar-nos a triar, sense por d'equivocar-nos, així com permetre'ns experimentar amb coneixement de causa.