Flors de Maig. Quan al camp se li pugen els colors

Les pluges d'abril i el sol de maig li han pujat els colors a la natura, convertint les vinyes i els camps que les envolten en una sala d'art a l'aire lliure. Són especialment boniques les estepes: blanques o morades, grans o petites; juntes conformen el matoll mediterrani per excel·lència, un mar herbaci que aquests dies es converteix en un mosaic florit.

Al costat, les flors de les dents de lleó o pixallits formen catifes grogues que s'estenen al voltant de les vinyes i els camps de conreu endinsant-se sovint en ells. També floreixen la gavarrera o roser silvestre, l'arç blanc, el bruc, les lavandes i la farigola, perfumant l'aire amb les seves inconfusibles notes balsàmiques.

[[{"fid":"20320","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":6306,"width":9449,"style":"height: 334px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Dents de lleó o pixallits en fase de floració a les vinyes d’El Lloar (DOQ Priorat), propietat de Família Torres.

Després de l'escassetat de pluges de la tardor i l'hivern, les generoses aigües d'abril han fet que s'obrin als insectes les acampanades flors de les orquídies silvestres. Aquestes grans protagonistes de la flora ibèrica són molt més abundants i ubiqües del que sovint ens imaginem, creixent sobre tot tipus de sòls des de l'alta muntanya fins a les platges i maresmes.

Dansen al vent de maig els delicats pètals de les corretjoles i els gladiols silvestres. Pinten el sòl de violeta les malves. I al mig de la devesa, semi oculta sota l'ombra de les sureres i les alzines, una de les flors silvestres més belles del món: la peònia, amb la seva espectacular fogonada fúcsia.

[[{"fid":"20321","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":705,"width":1050,"style":"height: 336px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Gladiolos silvestres a la finca Fransola (DO Penedès), propietatde Família Torres.

Humils i menys cridaneres, les plantes dels marges i els camins formen també un variat tapís floral, que no per quotidià deixa de ser interessant, destacant per la seva bellesa el blau liliaci dels cards i el blanc nivi de la pastanaga silvestre; una de les flors més abundants dels nostres camps, que forma una mata alta, esfilagarsada i oberta, i mostra l'hora d'ara un ample ram de flors minúscules, aplanat i horitzontal, en forma de plat, en el centre exacte apareix gairebé sempre un insecte posat.

Però si parlem de cridar l'atenció, què dir de la facultat que tenen les roselles per enrogir els camps amb aquest intens vermell carmesí, aquest semàfor viu que és en si mateix el millor anunci de la primavera.

[[{"fid":"20322","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":6306,"width":9449,"style":"height: 334px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

Roselles a la finca de Milmanda (DO Conca de Barberà), propietatde Famlia Torres.

Podríem omplir totes les pàgines relatant els colors amb els quals és capaç d'expressar-se la primavera a través de les flors silvestres. Abans de concloure, però, permetin-me ressaltar el groc or de les ginestes: un dels arbustos més comuns dels camins, els marges i els límits que separen les vinyes, una delicada flor que a més d’ acolorir-nos la mirada perfuma l'aire amb una de les fragàncies més elegants del camp mediterrani.