El record enològic.

Sempre recordem la nostra primera vegada en tot. Sigui el que sigui. Recordo perfectament la meva iniciació en el món del vi. Va ser a partir d’àpats amb clients, veterans experts de la vida, que es van convertir en els meus mentors en aquest món tan aparentment hedonista. Jo era (més) jove i n’havia d'aprendre ràpid, per encertar en la meva elecció i no defraudar als meus companys de taula.

Aleshores no hi havia internet. Tot just existien revistes especialitzades del sector i calia llegir les notícies en les edicions de diumenge dels diaris de tirada nacional per trobar referències i crítiques comentades sobre els diferents vins que sortien al mercat. Però la meva pròpia curiositat em va portar a millorar la meva cultura enològica.

En aquest punt va ser quan em vaig trobar a la meva primera classe de les activitats trimestrals, que es realitzaven al Club Torres Or, al local del barceloní carrer Aribau.

Recordo perfectament les notes de tast de la Vinyet Almirall. Vaig gravar, amb tinta indeleble en la meva matèria gris, la brillantor dels seus ulls, la passió en cada comentari, com aquell que s’emporta l'esperit del vi amb si mateix, i el seu somriure alegre, de retrobar novament aquests aromes que ja coneixia.

Atònit, i amb un excés d'informació a sobre, em vaig emportar un record fascinant. Durant les següents sessions vaig començar a identificar els aromes que habitaven a la copa i, des d'aleshores, intento buscar a la meva memòria olfactiva, amb exemples pràctics, cada aroma amb la imatge visual que representa.

Seguien en el curs, en paral·lel, interessantíssimes xerrades per identificar les diferències de qualitats entre diferents productes gastronòmics, com la sobrassada de Mallorca, el salmó salvatge, d’oli d'oliva verge extra)... Així i tot, el que més em va impactar ser un taller de copes Riedel, on vaig aprendre que cada tipus de vi té la copa apropiada per expressar tota la màgia que s'amaga en una ampolla de vi. Consistia en tastar, en quatre copes de diferents formats, així com en un got genèric, quatre vins diferents. El mateix vi mostrava expressions diferents en cada copa, creant-se en un d’ells un matrimoni, d'aquests indissolubles que duren tota la vida, en el qual el continent perfecciona al seu company de viatge, el contingut, fins a realçar tots els atributs que realment es pretenen transmetre en cada ampolla de vi.

El curs es completava amb una sortida per descobrir els diferents moments del cicle de la vinya; com la poda, la recol·lecció i altres fases de l'elaboració, per veure l'aplicació dels diferents torrats de les barriques. Finalitzava amb un dinar entre les vinyes de Mas Rabell, a la masia que la Família Torres va convertir en restaurant.

Així, d'una manera més o menys lúdica, vaig aprendre a identificar els aromes primaris, secundaris i terciaris, a distingir els colors dels negres, des del violeta cardenalici fins al teula, així com els dels blancs. A distingir també els sabors, i en cada classe que segueixo assistint, segueixo aprenent i no deixo de sorprendre’m.

I és que, "si bé la penicil·lina cura els homes, el vi els fa feliços" (Alexander Fleming).

José María Toro

Fundador de Bloc Hedonista