Experts urgeixen als ciutadans a actuar davant del canvi climàtic

мероприятий / 2018 · 05 · 30

El perquè la societat no actua davant del problema del canvi climàtic tot i ser una evidència científica és el tema que ha centrat el debat de les VII Jornades Ambientals promogudes per la Universitat de Barcelona, ​​Família Torres i el meteoròleg i professor d'aquesta universitat Tomàs Molina, celebrades aquest dimecres, 30 de maig, a Barcelona. La desena d'experts nacionals i internacionals participants han exposat, davant unes 200 persones, les possibles causes de l'immobilisme de la població enfront a l'augment de temperatures, apuntant algunes solucions perquè el missatge arribi als ciutadans per tal que prenguin partit de manera imminent.

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Marta Subirà, ha inaugurat el certamen al costat de Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona, ​​Miguel A. Torres, president de Família Torres i Tomàs Molina, director científic de les Jornades. Subirà ha destacat que, en relació al canvi climàtic, els poders públics i les administracions tenen una responsabilitat. En aquest sentit, Subirà ha assenyalat que "la Generalitat de Catalunya va aprovar la primera llei del canvi climàtic de l'Estat Espanyol i del sud d'Europa prenent com a model la d'aquells països més avançats en aquesta matèria, que va ser impugnada pel govern central davant el tribunal constitucional. Afortunadament la suspensió s'ha aixecat i ara és vigent".

Miguel A. Torres ha posat èmfasi en el fet que el canvi climàtic no és un problema ni teòric ni llunyà sinó que "ho estem vivint i experimentant també aquí, a la vinya" i ha criticat que "Espanya sigui segurament l'únic país de la UE que s'ha permès augmentar les emissions un 7,5% el 2017" i que no aposti per les energies renovables. El president de Família Torres ha denunciat les dificultats burocràtiques per implementar energies renovables: "És inadmissible que portem dos anys a l'espera de connectar una instal·lació fotovoltaica de 400 kw per a autoconsum, durant els quals podríem haver evitat l'emissió de milers de tones de CO2". Una situació que, en paraules de Torres, "podria solucionar-se en els propers mesos gràcies a la intervenció de la Generalitat de Catalunya en una reunió mantinguda recentment amb Endesa".

Joanna Drake, directora general adjunta encarregada de la coordinació de les polítiques i els instruments sobre l'eficiència dels recursos de la Comissió Europea, ha apuntat que "cal canviar la nostra manera de viure, incentivar les empreses a produir de manera més sostenible i emprendre accions polítiques, especialment en l’àmbit local i regional". Drake ha apuntat la necessitat de recórrer i promoure, amb fons i infraestructures, la ciència ciutadana per fer efectius aquests canvis.

En aquesta mateixa línia, s'ha pronunciat Joan Subirats, doctor en Ciències econòmiques, catedràtic de ciència política i investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, que ha afirmat que "la societat només s'implicarà en el canvi si participa en la definició del problema: cal discutir la diagnosi del problema amb la pròpia gent i buscar junts una solució. Si volem ser eficaços a mig o llarg termini, la lògica de la rapidesa no és la que dóna millors resultats".

Enric Pol, catedràtic de psicologia social i psicologia ambiental de la UB, ha apuntat, com una de les possibles causes de la falta d'acció per part de polítics i societat, "el canvi d'èmfasi i la inestabilitat dels missatges científics”. “El fet que s'hagi deixat de parlar, per exemple, de la capa d'ozó, pot ser que faci que ara sigui percebuda com una mentida i ens faci desconfiar dels missatges sobre les amenaces de les que es parla actualment", ha argumentat Pol.

Ana Labelle, Training & Account Manager a Neurologyca, ha posat èmfasi també en la percepció i presa de decisions davant d'un estímul o missatge. "Els estudis mostren que no utilitzem la raó per prendre la majoria de decisions", ha comentat Labelle. Això explicaria per què el coneixement racional del canvi climàtic no és suficient perquè modifiquem la nostra conducta en consonància: "cal activar l'aversió al risc, apel·lar a les emocions o percebre una recompensa a curt termini per canviar d'hàbits", ha assegurat la experta en neuromàrqueting.

Jean-Pascal van Ypersele, professor de ciències ambientals a la Universitat Catòlica de Lovaina i vicepresident del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic fins a l'últim informe IPCC (5è), ha llistat 10 punts clau per combatre el canvi climàtic, destacant que, "al no tenir planeta B, la supervivència de la humanitat i dels ecosistemes hauria de ser la prioritat de la política". No obstant això, segons Aida Vila, assessora legal i política a Greenpeace Internacional, ha apuntat, durant el debat, que "el problema és, entre altres, que la classe política pren decisions pensant en els beneficis durant el seu període electoral, no a llarg termini ".

Ferran Puig, enginyer superior de telecomunicacions, periodista científic i autor del bloc 'No s'ho Creu' ha insistit que "el canvi climàtic no és l'única crisi del nostre temps encara que moltes d'elles estan entrellaçades, com la crisi energètica o la crisi de biodiversitat". Finalment, Joaquim Elcacho, periodista de medi ambient, natura i ciència i coordinador de La Vanguardia Natural ha apuntat a la "falta de titulars o aspectes d'actualitat" com algunes de les dificultats que es troben els mitjans a l'hora d'intentar fer focus i pedagogia sobre canvi climàtic des dels seus espais.

Les conclusions i la cloenda de les VII Jornades Ambientals han anat a càrrec de Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona i responsable de política energètica europea pe al conjunt de l'estat. Tarradellas ha recordat la faula de la cigala i la formiga, en el sentit que més val prevenir que lamentar. Malgrat algunes postures més pessimistes, els experts han coincidit en la importància d'actuar encara que les conseqüències del canvi climàtic siguin, en gran part, irreversibles. Vila, per exemple, ha assenyalat que "el pitjor seria quedar-nos immòbils pensant que ja no hi ha res a fer". "Hem de gastar l'energia que ens queda, també la mental, buscant solucions. Ara potser és massa tard per evitar totes les conseqüències, però segur que podrem pal·liar, ni que sigui parcialment, les més greus ", ha sentenciat Ypersele.

V Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental

En el marc de les Jornades Ambientals, s'ha lliurat el 'V Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental', que ha recaigut en l'estudi 'Canvi Climàtic i Salut' d'Alba Garcia Rei i Mar-Libertad Gracia Febrer, estudiants del Grau d'Enginyeria Biomèdica de la UB. Aquest certamen té l'objectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives dels estudiants i grups científics que vetllen per la preservació del medi ambient. En l'edició d'enguany, s'han presentació 18 treballs, que han estat exposats i votats pels assistents a la jornada i el comitè assessor.