Pregunta als nostres experts

Pregunta'ns

Registra-t'hi o inicia sessió per fer la teva pròpia consulta

Cerca

Cerca entre les consultes més freqüents.

Glossari

  1. A
  2. B
  3. C
  4. D
  5. E
  6. F
  7. G
  8. H
  9. I
  10. J
  11. K
  12. L
  13. M
  14. N
  15. O
  16. P
  17. Q
  18. R
  19. S
  20. T
  21. U
  22. V
  23. W
  24. X
  25. Y
  26. Z

A

Acerat
Color dels blancs que són pàlids i mostren petits reflexos d’apariència metàl·lica.
Acetona
S’anomena així a l’aroma suau que recorda un mica les laques d’ungles.
Acidesa fixa
És l’acidesa d’un vi relativa a la suma de la quantitat d’àcids fixos, tant orgànics com minerals, que es troben en la seva composició.
Acidesa total
Recull el grau total d’acidesa d’un vi, i que és el resultat d’agregar a l’acidesa fixa, l’acidesa volàtil. L’acidesa està estretament relacionada...
Acidesa volàtil
És la concentració d’àcids lliures d’un vi. Si aquesta és molt elevada, la qualitat d’aquell vi se’n ressenteix.
Afruitat
Aroma a fruites i vegetals amb tocs herbacis.
Alcohòlic
No es considera un defecte, només una característica important d’un vi que destaca per una aroma a alcohol que no es fa molesta.
Aldehídic
Aroma alcohòlica que es dóna en reserves quan s’acompanya d’un toc a ranci per l’oxidació de l’envelliment.
Amargós
Cert sabor amarg dispers que s’aprecia en els amontillats i en els finos.
Amb Caràcter
El tret diferencial d’un vi que el distingeixi per algun detall relacionat amb el seu procés d’elaboració.
Ambre
Color que hi ha als licors com el brandy o el rom quan es troben en les primeres etapes de maduració.
Ampli
Terme que fa referència a la diversitat de sabors que proveeixen alguns vins que acaricien totes les papil·les gustatives quan es prenen.
Ampoller
Són els armaris o estructures en general, fets de ferro, fusta o altres materials, on s’emmagatzemen ampolles de vi amb la finalitat de deixar-les...
Animal
Característica peculiar, present en l'aroma dels vins que han estat molt de temps embotellats i que recorda olors animals (caça, brou de carn)
Antocianines
Són pigments fenòlics que estan presents fonamentalment a les varietats negres i que determinen el color del raïm.
Anyada
Indica l’any de la collita amb el qual està elaborat el vi.
Continuar llegint

B

Balsàmic
Aroma que recorda a l’eucaliptus o encens. S’aprecia en vins d’envelliment de zones de molta calor.
Barret
Pasta sòlida formada a partir de la pell que es manté flotant sobre el most mentre dura el procés de fermentació.
Bitartrats
Químicament són cristalls de bitartrat potàsic que es formen quan es manté una ampolla de vidre a baixes temperatures. El contingut de bitartrats d...
Blanc
És el vi obtingut de raïms blancs i que es caracteritza perquè s’aparta la pellofa del most abans de la fermentació.
Blimat
Es refereix a quan no es formen grans a la fase corresponent en el desenvolupament de la vinya.
Bóta
Es tracta d’un recipient fet de fusta de roure preferentment, utilitzat en el procés d’envelliment dels vins. La bóta habitualment utilitzada és la...
Bouquet
Es refereix a tot allò relacionat amb les aromes d’envelliment d’un vi, per tant els vins joves estaran mancats de bouquet.
Brillant
Es refereix al caràcter jove i net d’un vi en concret.
Brisa
Són les restes que s’obtenen després del premsat del raïm.
Brotada
L’etapa del cicle de vida de la vinya en el qual té lloc el brot de les fulles. També es denomina foliació.
Continuar llegint

C

Caoba
És el color que agafa un reserva en fases avançades d’envelliment.
Capa
Terme que fa referència al color dels vins, més concretament a la intensitat del color.
Caramel·litzat
El típic gust de caramel torrat d’alguns vins de gran cos.
Carnós
Sabor d’aquells vins densos i de gran cos.
Cedre
Aroma que recorda aquesta fusta, en moltes ocasions disfrassada amb un suau perfum.
Celler
Les instal·lacions on té lloc alguna o totes les fases d’elaboració de vins, com l’obtenció, envelliment, embotellat, emmagatzematge, etc. També es...
Cementiri
És la part del celler on s’emmagatzemen els vins d’envelliment que pertanyen a collites molt antigues. Normalment es troba sota terra i l’espai...
Cep americà
Varietat de cep salvatge el peu del qual s’utilitza per l’empelt del cep europeu, de manera que aquest resisteixi l’atac de la fil·loxera.
Cicle vegetatiu
Es defineix així al cicle d’evolució i desenvolupament de la vinya en el període d’un any de cultiu.
Cirera
Fruita amb la qual es compara el color d’un vi per les seves similituds.
Claret
Tradicionalment, aquest terme servia per definir als vins negres amb poc color, però actualment s’utilitza com a denominació dels vins rosats de...
Cobert
Color molt fosc que caracteritza a alguns vins i que és fàcilment distingible ja que quasi bé no permet el pas de la llum.
Collita
Es refereix tant a l’anyada d’un vi com a la verema del raïm d’aquest any.
Colliter
La persona que es dedica a l’obtenció del seu propi vi a partir de la seva collita. En la majoria de les ocasions l’elaboració es porta a terme...
Complex
Són els vins que poseeixen una àmplia gamma de sabors molt diversa.
Consell Regulador
Organisme encarregat de regular i normalitzar l’actuació dels agents adscrits a una denominació d’origen, així com responsable del cumpliment...
Criança oxidativa
Sabor a roure adquirit per processos d’envelliment prematur per oxidació com a consequència de l’oxigen que penetra a les bótes o simplement durant...
Continuar llegint

D

D.O.
Abreviatura de “Denominación de Origen”.
D.O.C.
Abreviatura de “Denominación de Origen Calificada”.
Dàtils
Recorda l’olor dolça i passificada d’aquest fruit.
Daurat
Com el seu nom indica, es refereix a un color proper a l‘or, que s’acostaria a un groc amb tonalitat rogenca.
Denominació d’Origen
Terme amb el qual es coneix a certs aliments de característiques especials i similars entre sí. Es refereix també a la zona geogràfica on es...
Denominació d’Origen Qualificada
Es coneixen així a aquelles Denominacions d’Origen per les quals s’ha establert una sèrie de normes i requisits més exigents dels normals.
Dens
Es denomina així al gust que proporciona el cos d’un vi carnós.
Derrapament
Procediment durant el qual s’aparta la rapa dels raïms.
Dolçor
Matís que es deixa apreciar lleument en vins de sabor sec.
Continuar llegint

E

Ebenisteria
Clar aroma de vins madurats en bótes noves de fusta i que recorda al vernís sobre fusta.
Elegant
Destaca per la noblesa i finesa de les seves aromes, que encara que no siguin molt nítides sí que permeten sentir la diversitat d’aromes de fustes...
Endolcit
Es refereix al gust dels vins que poseeixen aquest sabor típic de dolcesa.
Enologia
Parcel·la de la ciència reservada a l’estudi exclusiu del vi, els seus processos d’elaboració i envelliment.
Envelliment
Procedimient durant el qual envelleixen i maduren els vins, ja sigui en ampolla o en bóta de roure.
Equilibrat
Característica important d’un vi bo i que defineix l’harmonia entre els seus trets principals i el seu sabor.
Espremuda
Procediment pel qual es trenca la pell dels grans de raïm per aixafament i s’aconsegueix extreure el líquid contingut.
Estació Enològica
Són centres dedicats a l’estudi de l’enologia, amb la finalitat de proporcionar un millor coneixement de tot el que fa referència al vi i als seus...
Eteri
Característic dels vins d’aroma alcohòlica que encara no han arribat a la seva maduresa i estan encara en procés d’oxidació.
Extracte sec
Són les restes que queden deprés de l’evaporació del vi.
Continuar llegint

F

Fermentació alcohòlica
Procés durant el qual el most pateix la transformació en alcohol etílic per l’efecte de les llevadures dels sucres continguts.
Fermentació en bóta
Fermentació del vi que té lloc als recipients denominats bótes, fabricades preferentment de fusta de roure. És el procés durant el qual els blancs...
Fermentació malolàctica
Procés generat per bactèries que provoca la transformació de l’àcid màlic del vi en àcid làctic. Habitualment es desencadena el procés de forma...
Fil·loxera
Paràsit que devora les arrels del cep. Des que va devastar les vinyes a Europa,es va optar per l’empelt de la varietat europea “vitis vinífera”,...
Fino
Característic dels vins d’aromes nobles i elegants d’òptima intensitat, que recorden lleument a fustes perfumades.
Flor
Aroma típica del fino i la mançanilla, que agafen de la capa de llevadures que cobreix els mostos durant la fermentació.
Floració
Etapa del desenvolupament del cep durant el qual s’obren les flors.
Floral
Aroma de pètals de flors (roses, gessamí...)
Foliació
L’etapa del cicle de vida del cep durant la qual té lloc el brot de les fulles. També es denomina brotada.
Franc
Vi que no mostra tenir defectes en la seva aroma o sabor.
Fresc
Es denomina així a la olor viva d’un vi sense aroma alcohòlica.
Fruites vermelles
És l’aroma a fruites com les cireres i les prunes o fruites del bosc com les móres i les groselles.
Fruits secs
Gust que recorda els fruits secs com l’ametlla, l’avellana, la nou, etc, generat per processos de criança oxidativa.
Continuar llegint

G

Garrofer
Olor a dolçor torrada que es troba en alguns brandies de reserva.
Golfes
Es refereix a l’olor de fusta vella i seca que s’acostuma a respirar en unes golfes. Es típic de vins molt vells que han madurat varis anys en...
Grau alcohòlic
És la graduació alcohòlica d’un vi i que indica el percentatge d’alcohol contingut. Quan es diu que té 11º significa que té un 11 % d’alcohol.
Guinda
El color que es situaria entre el negre i el rosat.
Continuar llegint

I

Intens
D’aroma consistent i ràpidament perceptible.
Iodat
És l’aroma alcohòlica amb trets torrats i dolços.
Iode
Color semblant a l’or vell però una mica més marró, i que per tant s’assembla al iode.
Continuar llegint

L

Llarg
Quan després d’haver ingerit el vi, el seu sabor encara perdura uns segons a la boca.
Lleuger
Es diu d’aquells vins que els falta cos. És el contrari a un gust carnós.
Llevadures
És la típica aroma seca que es pot apreciar en els vins joves i en els caves.
Continuar llegint

M

Maceració
Procediment que consisteix en conservar la pellofa amb el most perquè aquest agafi més color i aroma, el qual inclourà matisos similars a l’aroma...
Maceració carbònica
Fase del procés d’elaboració del vi durant la qual es produeix la fermentació del raïm sense separar-lo de la rapa, sense haver fet un derrapament...
Maduració
Moment en el qual el raïm arriba al nivell òptim per la seva recol·lecció a la tradicional verema. El moment de maduració, com la resta d’etapes...
Mares
Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . També es denominen pòsits.
Most
Terme amb el qual es coneix al suc obtingut a partir dels raïms, i del qual s’elaboraran els vins.
Continuar llegint

N

Nau d’elaboració
Espai destinat per portar a terme el procés d’elaborar el vi.
Nau d’embotellat
Lloc específic d’una bodega on es procedeix a embotellar el vi elaborat, ja sigui per comercialitzar o per envellir a l’ampolla.
Nau d’envelliment
Lloc de la bodega reservat als vins d’envelliment. És l’espai destinat a les bótes i als ampollers en els quals envellirà el vi.
Negre
És el vi obtingut a partir de varietats negres amb la peculiaritat de no separar la pell del most abans de la fermentació.
Net
Quan es pot apreciar en un vi una limpidesa completament homogènia.
Notes de fusta
Tret que es denota en vins envellits en bótes noves, i de les quals agafa un lleu sabor a fusta.
Notes d’evolució
Són trets a destacar sobre un envelliment prematur del vi per oxidació o per efecte de la calor.
Notes minerals
Aromes amb cert record a minerals com la pissarra o la sorra.
Continuar llegint

O

Obert
Quan el color és de poca intensitat, que és molt clar.
Or vell
Seria el daurat però amb una tonalitat una mica més fosca.
Organolèptic
S’anomena així a tot allò relacionat amb la percepció de les característiques sensorials del vi com l’aroma, el sabor, el cos, etc.
Continuar llegint

P

Pastisseria
Trets dolços i torrats d’un vi amb un determinat record a la vainilla, el caramel i altres ingredients típics de pastisseria.
Pastós
És la congregació de sabors dolços i carnosos.
Pell de taronja
Aroma de fruites però amb cert matís picant.
Pell madura
Fa referència a l’olor que dóna el raïm quan és premsat.
Pellofa
Nom amb el qual es coneix popularment la pell del raïm.
Polifenols
Són compostos derivats de fenols i que es troben en la composició del vi. D’ells depenen en gran part l’aroma, el sabor i el color.
Portaempelt
El peu de cep americà on s’efectua l’empelt del cep europeu, amb la finalitat de dotar a la vitis vinífera d’unes arrels més fortes.
Pòsits
Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . De vegades es denominen mares. També fa referència a l’aroma d’herbes que poseeixen alguns...
Postgust
És el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es denomina retrogust.
Puntes d’alcohol
Lleu excés de matisos alcohòlics que es denoten en alguns vins.
Punxant
L’aroma revelada com a conjunció de matisos alcohòlics, de flor i de fusta.
Continuar llegint

Q

Quallat
Etapa del cicle de desenvolupament del cep en la qual comença la formació del que seran els grans de raïm que han estat fecundats.
Continuar llegint

R

Rapa
Són les branquetes de les quals pengen els raïms en un gotim.
Reducció
Es denomina així a l’aroma que pren un vi després d’un llarg període d’embotellament sense aire.
Remenada
Consisteix en submergir el barret durant el procés de fermentació amb l’objectiu d’optimitzar l’aroma i el color.
Remuntatge
Procediment pel qual s’extreu el most situat a la part de sota del dipòsit i s’aboca a la part superior, por sobre el barret. L’objectiu és...
Retrogust
És el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es denomina postgust.
Retronasal
Moment del tast en el qual el tastador expulsa aire pel nas mentre saboreja el vi. L’objectiu és prendre millor nota de determinades aromes del vi.
Rivet
Nom amb el qual es coneix al vi que queda a la part de més enfora en una copa de vi, i que normalment és més clar a la vista del tastador.
Rodó
Es diu del gust d’un vi carnós i amb cos que manté una notable suavitat.
Rosat
És vi obtingut de varietats de raïm negre però amb la diferència de que s’aparta la pell del most abans d’acabar d’escometre la fermentació.
Continuar llegint

S

Saborós
Gust definit per gran varietat de trets que mantenen un sabor suau i agradable.
Sagnament
Procediment pel qual es separa la pell del most, escorrent-lo, de manera que el líquid cau i els residus sòlids es retenen.
Salí
L’aroma d’un fino en l’envelliment del qual ha intervingut una gran quantitat de flor.
Continuar llegint

T

Tànnic
Sabor derivat d’un alt contingut en tanins i que proporciona un gust una mica aspre.
Tast
Procediment pel qual s’examinen les característiques organolèptiques del vi, que són les relatives a les percepcions que es tenen del mateix a...
Terrós
Olor a terra mullada molt típica en varietats de raïms com cabernet i merlot.
Tipus mediterrani
Típic de les varietats cultivades en zones de clima càlid com el mediterrani. S’entremesclen aromes alcohòliques, dolces i torrades.
Toffee
Aroma de caramel torrat o dolços de cafè d’alguns negres vells.
Torrefacte
Gust similar al cafè torrat amb un matís dolç a caramel. Típic de vins envellits en bótes determinades o obtinguts de fruits molt madurs.
Tou
S’anomenen així a aquells vins que tenen una acidesa massa baixa i els falta frescor.
Trasbals
Procediment pel qual es passa en un determinat moment (o vàries vegades) el vi d’una bóta a una altra, o dun recipient a un altre. Quan el trasbals...
Continuar llegint

U

Untuós
Vi de gust gras amb cert matís dolç.
Continuar llegint

V

V.C.P.R.D.
Abreviatura de “Vino de Calidad Producido en una Región Determinada”.
Vainilla
Aroma que prenen certs vins després de llargs períodes d’envelliment en bótes de roure.
Vellutat
Es troba en vins vells en els quals l’envelliment en bóta ha disminuït el seu contingut de tanins i els ha proporcionat un gust suau i agradable.
Verema
La tasca de cultiu que suposa la recol·lecció del raïm.
Vernís
Aroma que agafa el vi vell pel procés de maduració a les bótes de fusta.
Verol
L’etapa en l’evolució anual del cep, durant la qual els grans van agafant el seu color, essent vermell en el cas de les varietats negres, i groc en...
Vi comú
Es coneix així al vi que no es troba emparat per cap denominació d’origen.
Vi de taula
És el vi que és apropiat per acompanyar els menjars. No té perquè ser de baixa qualitat o vi comú, ja que es pot tractar de vins de reserva de les...
Vi d’agulla
Es caracteritza per ser vi la fermentació malolàctica del qual s’ha produit una vegada embotellat.
Vi espumós
Són els vins caracteritzats per haver experimentat la fermentació alcohòlica en recipients petits o a la mateixa ampolla, adquirint una important...
Vi tranquil
Es denominen d’aquesta manera als vins que no són del tipus espumós.
Vi varietal
Són els vins obtinguts d’una sola varietat de raïm, i per tant, també se’ls coneix com a vins monovarietals.
Vigorós
S’anomena així als vins de gran fortalesa alcohòlica.
Vinicultura
És el que es denomina la mestria i l’art de l’elaboració del vi.
Vinificació
Tot allò relacionat amb les activitats de l’elaboració dels vins.
Viticultor
És la persona l’activitat de la qual es centra en el cultiu del cep i de la vinya.
Viticultura
Ofici del viticultor que comprèn la cura i cultiu de la vinya.
Vitis Vinífera
És l’espècie concreta de la família del cep que proporciona raïms amb els quals s’elaboraran els vins.
Continuar llegint

“Monte bajo”
Recorda la farigola, el romaní i altres herbes del camp.
“Solerado”
Similar a l’aroma que es pot respirar en una bodega on s’elaboren vins olorosos.
Continuar llegint