DOSSIER: EMPORDÀ

La porta d’entrada al cultiu de la vinya

Considerada la porta d’entrada al cultiu de la vinya a la península Ibérica, l’Empordà construeix el seu esperançador futur sobre els ciments d’una història vinícola tant rica com important pel desenvolupament del sector, així com una terra (i climatologia) de forts contrastos. 

 

El llançament de Somiadors (D.O. Empordà) suposa la quarta aportació a la col·lecció 7 Magnífics. Vins de proximitat que expressen la puresa d’un terroir determinat i la particular manera d’entendre la viticultura de la seva gent

En aquesta ocasió ens endinsem en una terra màgica, creativa i bella a parts iguals: l’Empordà

 

 

Entendre la terra per entendre els seus vins


Situada al nord-est del litoral català, l’Empordà és al rovell de la Tramuntana i, per la qual cosa, s'entén que potser aquests cops de vent suposin a la vegada cops de geni creatiu. Posem que parlem de Dalí, o el Bulli de Ferran Adrià...

El cert és que es tracta d’una terra vinculada a la calor i la fantasia, a la creativitat sense mesura, als somnis, una sort d’actitud surrealista davant la vida. 

 

Entre mar i muntanya. Una terra de contrastos

 

L’Empordà construeix la seva identitat mitjançant un paisatge de marcats contrastos, un polsim de cel atrapat entre els Pirineus (al nord) i a la costa Brava (a l’est).

Aquest mateix contrast també mostra la seva expressió a peu de vinya: L’heterogeneïtat dels sòls i microclimes és una de les característiques que millor defineixen la D.O. Empordà. 

Encara que el fet més distintiu en lo climatològic és sens dubte la presencia de la Tramuntana, el fred vent del nord que si bé dificulta les tasques de camp, afavoreix l’estat sanitari de la vinya. 

 

 

Varietats: Carinyena i garnatxa, les reines de l’Empordà.  

 

Els factors climatològics i ortogràfics fan de la comarca el lloc ideal pel cultiu de varietats del cicle de maduració mitjà i llarg. 

Gran part dels ceps superen els 30 anys, el que suposa produccions limitades en quant a la relació cep/rendiment però amb una gran qualitat i complexitat en els vins. 

Les varietats negres tradicionals, en especial la carinyena (samsó o mazuelo) i la garnatxa o lledoner com es coneix a la regió, són i han estat els pilars bàsics pel suport del sector des de la “paleoviticultura”.

Avui, l’ancestral conviu amb lo nou, de manera que varietats internacionals també tenen cabuda en el jardí ampelogràfic empordanès: Cabernet sauvignon, cabernet franc, merlot, syrah, monastrell, ull de llebre i garnatxa peluda. 

Les varietats blanques dominants i autòctones són la garnatxa blanca, macabeu i el moscatell d’alexandria, mentre que les foranies troben acomodament en forma de chardonnay, sauvignon blanc, gewürztraminer o xarel·lo

 

Carinyena

 

Garnatxa

 

Durant l’última dècada, l’aparició d’una nova generació de viticultors obstinats en tornar a la D.O. la seva ancestral esplendor ha revolucionat el panorama vinícola: en només 10 anys la D.O. Empordà ha passat d’albergar només 20 bodegues a representar més de mig centenar. 

 

Els vins

 

Els negres mostren bon fer, són de gran qualitat, amb cos però equilibrats, harmònics, ben fets, que és molt dir. 

En la seva versió criança o reserva, comparteixen notes molt característiques tancades en una aparent complexitat: fragants, saborosos i especiats, però sempre mantenint la fruita al capdavant. 

 

Tot i que la producció de vi a la comarca es remunta a 2500 anys enrere, la D.O. Empordà és relativament jove (1975) 

 

Els blancs són frescos i nerviosos, saborosos i d’altíssima qualitat. 

També s’elaboren rosats, caracteritzats pel seu color cirera i aroma delicat, molt fresc i de graduació alcohòlica moderada.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't