LA DISMINUCIÓ DE LA PETJADA DE CARBONI

Una obligació moral

El canvi climàtic és aquí. La temperatura mitja de la Terra ha augmentat més d’un grau centígrad en els últims quaranta anys. Sembla poc, oi? No obstant això, les conseqüències són de gran impacte. A tall d'exemple, la verema s'ha avançat una mitja de deu dies... El que vol dir que el raïm madura abans, però de manera desequilibrada. Quan el contingut de sucre és ja molt alt, rapa, llavors i les parts vegetals segueixen verdes.

 

 

“Si la temperatura segueix en augment, aviat elaborarem vins molt diferents”

Miguel A. Torres

 

Prevenir millor que corregir

 

A vegades, no queda més alternativa que fer malabarismes per convertir una mala anyada en un bon vi. No obstant, si sabem escoltar, observar i entendre el nostre entorn, la prevenció es converteix en el millor aliat per als elaboradors.

 

Un dels punts bàsics i raó de ser del programa Torres & Earth és el ferm compromís de reduir la petjada de carboni per ampolla en un 30% al 2020 (respecte el 2008).

 

Però, com? Albert Bel s’ocupa de primera mà del projecte i ningú millor que ell per fer llum sobre un tema molt ombrívol. 

 

 

 

Hi ha esperança, Albert, o pel contrari és tard?

 

El canvi climàtic es ja una realitat i, encara que paréssim immediatament l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, es deixarà notar de forma creixent durant moltíssims anys. El que sí que està a les nostres mans és evitar impactes catastròfics sobre el planeta, reduint al màxim les emissions de CO2 y adaptant-nos progressivament a la nova realitat climàtica.

 

Si no som el prou efectius en la primera part de la recepta, de poc servirà la segona. Amb l’acord de París del passat desembre sembla ser que la comunitat internacional s'ha posat definitivament d'acord en la necessitat d’actuar per evitar un augment de temperatura superior als 2º C i fer un esforç per intentar que no s'excedeixin els 1,5ºC. Aquests valors, que poden semblar insignificants, representen els llindars a partir dels que els efectes del canvi climàtic seran devastadors segons el consens de la comunitat científica. Ara cal passar dels papers a l'acció real, i és aquí on queda molt treball per fer.

 

Hi ha signes esperançadors que assenyalen que la transició cap a un model energètic més net ha començat un camí imparable, però encara hi ha molts obstacles que poden fer que la velocitat d’aquest canvi no sigui suficientment ràpida. Per altra banda, no tot passa per la solució tecnològica, sinó que caldrà replantejar molts dels hàbits que conformen el nostre estil de vida.

 

Si no som capaços d’assolir l'objectiu mitjançant mesures de reducció d'emissions ens haurem de conjurar a la captura i emmagatzematge de carboni, que no és una altra cosa que agafar el CO2 i enterrar-lo de manera segura sota terra, o d'altres Solucions de geoenginyeria que avui en dia poden sonar una mica a ciència ficció. Tanmateix, s’ha de tenir molt clar que les solucions s’han de basar principalment en la reducció d'emissions.

 

 

 

Quines són les principals causes d'emissió de CO2 de l'activitat generada en un celler?

 

Depèn de la nostra amplitud de mires. Si ens centrem exclusivament en el celler, la generació de fred per al control de la fermentació i de l'estabilització dels vins s’emporten la major part. La producció de vapor i aigua calenta també seria una font de CO2 important en un celler comú, però en el nostre cas ho hem reconduït gràcies a la caldera de biomassa. Si ampliem el camp de visió, veurem que la vinya també és una font significativa d'emissions, principalment degut als combustibles de la maquinària i la fertilització. Les emissions relatives a la distribució de la producció, sobretot la que es fa per carretera, tampoc és menyspreable. Però el factor que més rellevant en la petjada de carboni és el vidre de les ampolles degut a una càrrega energètica associada a una fabricació d’aquest material, per això és important treballar amb ampolles lleugeres o plantejar alternatives al model real d' envasat.

 

 

 

Molta gent desconeix que durant els processos de fermentació també s'allibera CO2. Ens podries parlar del llit d'algues?

 

El CO2 de la fermentació, a diferència del CO2 procedent dels combustibles fòssils, no altera l'equilibri de carboni del planeta. No obstant, al produir-ne una quantitat significativa i d' una manera en què la seva captura és relativament eficient, ens hem plantejat la possibilitat de donar-li un segon ús mitjançant la seva transformació en productes de valor afegit que desplacin l'ús d' altres amb una petjada de carboni major. D’aquesta manera, estarem contribuint a la reducció d'emissions mundial sota un enfoc d'economia circular i innovadora.

 

Les algues fixen el CO2 de la fermentació mitjançant la fotosíntesi i d'elles es poden obtenir multitud de productes, com biocombustibles o fertilitzants, o fins i tot utilitzar-les en la depuració d’ aigües residuals. Es tracta de captar el CO2 dels dipòsits de fermentació i amb aquest alimentar els fotobioreactors on creixen les algues.

 

Actualment estem treballant amb l' Institut Tecnològic de Canàries i amb la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu d'identificar les algues més propícies per fer créixer en el nostre entorn, optimitzar el procés de collita i, finalment, poder-les transformar en un producte de valor afegit.

 

 

 

Explica'ns els principals projectes de Cellers Torres per disminuir l'impacte causat.

 

La lluita contra el canvi climàtic és transversal, pel que trobem projectes en camps molt diversos. En aquest sentit, la implicació de totes les àrees de Cellers Torres és exemplar. Explicar aquí tots els projectes és impossible... tenim tota la informació a www.torresearth.com,  però si hem de destacar-ne algun per la seva importància no podem oblidar-nos de tres àmbits bàsics: l'eficiència energètica i les energies renovables; el treball conjunt amb els proveïdors; i els projectes de R+D+I. El primer àmbit ens permet reduccions d'emissions in situ. El segon, estendre el compromís a tota la nostra cadena de valor. I el tercer, actuar amb la mirada posada en el futur.

 

En energies renovables destaca la solar fotovoltaica i la biomassa. Des de fa anys, a Pacs del Penedès tenim una instal·lació de 12.000 m2 de plaques, i recentment hem instal·lat 6.000 m2 addicionals en règim d'autoconsum instantani. En total, sumem més d'1 MW de potència instal·lada, que equival al 15% de les necessitats d'energia elèctrica del celler. D'altra banda, el 2012 va entrar en funcionament una caldera de biomassa de 2,6 MW que produeix vapor i aigua calenta per a les neteges, i que ens ha permès reduir un 95% el consum de gas.

 

Acumulem l'experiència de molts anys calculant i verificant la nostra petjada de carboni, i sabem que si realment volem aconseguir reduccions d'impacte no ens podem limitar a accions de portes cap a dins, sinó que necessitem la col·laboració dels nostres proveïdors. Per això, intentem traslladar el nostre compromís als nostres proveïdors, que també mesurin el seu impacte i que es fixin objectius de reducció.

 

I finalment, no podem quedar-nos en el present. La R+D+I forma part de la nostra aposta de futur, no només en l'elaboració de vi sinó també en la lluita contra el canvi climàtic. Alguns exemples són l'estudi de l'impacte de l'augment de les temperatures i de la concentració de CO2 a l'atmosfera, les mesures d'adaptació de la vinya a nous escenaris climàtics o la recuperació de varietats ancestrals amb major resistència a la calor i a la sequera.

 

 

 

Com t'imagines el futur del sector a 20 anys?

 

Si avui en dia al sector ja notem els efectes del canvi climàtic, al 2036 encara seran més apressants. El sector del vi i la viticultura és especialment conscient d’ això, i s'ha començat a moure. Som conscients que la nostra humil aportació a la lluita contra el canvi climàtic serà en va si el conjunt de la societat no va en la mateixa direcció.

 

Volem que el sector sigui una referència d' indústria respectuosa amb el medi ambient i servir d’exemple per altres. Hi ha motius i potencial per ser-ho, però també cal voluntat d' inversió per fer realitat els canvis. Hi ha molta feina iniciada a nivell de recerca que ens indica que, amb l'augment de la temperatura, potser cal fer un canvi gradual cap a varietats més tolerants a la calor i amb menors necessitats hídriques, o bé desplaçar els cultius cap a altituds on el gradient tèrmic del mar és més favorable.

 

La recuperació de varietats ancestrals s'ha revelat com una bona opció en aquest sentit. D'aquí a 20 anys haurem avançat en el coneixement i la fiabilitat de les tècniques agronòmiques per reequilibrar la maduració del raïm; un aspecte bàsic per continuar produint vins de qualitat que s'ajustin als gustos del mercat, però aquestes mesures adaptatives poden ser insuficients si no aconseguim mantenir-nos dins els llindars d'augment de temperatures per sota dels 2ºC.

 

Si aconseguim que el sector s'impliqui de forma conjunta en la reducció d'emissions, podem convertir el que avui és una amenaça en la oportunitat de ser un sector referent en el respecte al medi ambient. I això, en un context previsible de mercat més sensibilitzat, és un punt a favor a valorar. De manera que els escèptics ja tindran alguna cosa una on agafar-se, si és que en queden gaires.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't