EL VI ENCUNYA LA HISTÒRIA

Castell de la Bleda: una troballa històrica

La nova troballa arqueològica revela la pròpia història sota els nostres peus i certifica més de 2500 anys de viticultura ininterrompuda al Penedès.

 

Una nova peça del trencaclosques en la cronologia que completa la història del vi a casa nostra. Un trosset de terra que testifica la presència d'un assentament iber primer, una vila romana després.


 

El castell, del s. XVII i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser adquirida per la família Torres el 2016 amb l'objectiu de preservar el patrimoni vitivinícola de la regió, i al seu torn, establir el cultiu de la varietat ancestral recuperada Moneu.

 

Les evidències de l'assentament ibèric consisteixen en sitges que s'han trobat sota d'una de les estances de la casa. En paraules de l'arqueòleg Xavier Esteve, "una d'elles és com una Matryoshka, de fins a tres sitges, un dins de l'altre: una sitja d'època moderna havia retallat un altre sitja excavat en el mateix lloc dos mil·lennis abans, en època ibèrica, el qual , al seu torn, havia retallat lateralment una tercera sitja, també ibèric, encara més antic". I afegeix: "Abans de l'actual edifici, que data del segle XVII, hi va haver una masia medieval, i abans d'aquesta, un castell. Ara, a més, podem afirmar que aquí també va existir una vila romana i un assentament ibèric"

 

Miquel Torres Maczassek, junt amb Xavier Esteve, arqueòleg, al Castell de la Bleda (Sta. Margarida i els Monjos, Penedès). 

 

 

Cada vegada són més els indicis en forma de jaciments arqueològics -per a mostra el jaciment de la Font de la Canya- que analitzen la història per evidenciar que el propi territori, usos i costums en societat i pràctiques envers la vinya i el seu fruit han modelat el paisatge i el paisanatge del Penedès, fent d'aquesta, la nostra terra, una comarca amb arrelament fonamentat en el vi, la gestió ha vertebrat la idiosincràsia i l'esdevenir econòmic, social i cultural del seu entorn i la seva gent.


 

La vetusta i anciana Via Augusta romana, on a la vora s'hi assenta el Castell de la Bleda, reclama per a sí una nova vida que assenyala el camí a seguir, i del qual venim. Senderisme com artèries que transporten vinya i cultura, evolució i respecte per un passat tan ric en experiència com en llegat material.

 

 

 

Una herència que suma al patrimoni ancestral que la família Torres recupera per obrir-lo al món: la granja fortificada de Milmanda i la muralla cistercenc de Grans Muralles, Mas La Plana, o el vell menjador benedictí del nou celler Purgatori destapen un passat vitivinícola al qual ens hem de com continuadors.

 

Finca del Castell de la Bleda, propietat de Família Torres, destinada principalment al cultiu de la varietat ancestral recuperada Moneu

 

 

Perquè, al cap i a la fi, allò que vam ser incideix en el que som avui, en el que volem pel demà. Un territori viu, sa, cuidat, ric en patrimoni i cultura, amb una identitat que s'assenta a cada cep, a cada marge, a cada riu, a cada masia; en planes o en alçada. Ahir, com avui. Com sempre. 

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't