Com escollir el vi del teu casament

Per Gastronomistas

 

Després d’anys esperant, aquí està. Aquest desitjat intangible va agafant forma i ja té data. Amb el seu dia, el seu mes, el seu any... quina pressió! Saps que res pot fallar. I saps també que, de tot el que pogués fallar, el que menys et convé que falli és precisament el vi. Per què? Molt senzill. Al cap i a la fi  el que importa és el bon gust de boca amb el que es queden els convidats. I la festa posterior, per què enganyar-nos. 

 

El vestit de la núvia, les flors, la disposició de les taules... Hi ha tantes variables a tenir en compte que el més probable és que hi hagi tan aviat fans com detractors; per gustos, els casaments. No obstant això, ai, el vi...! Que el teu casament es recordi per un vi dolent... això no hi ha qui ho justifiqui ni ho aixequi. Un gran encert seria comptar amb veus autoritzades en la matèria, però si no les tens a mà, sempre quedarà no allunyar-se massa dels consells com els que t’expliquem  a continuació:

 

Escull el vi després d’escollir el menú. Important. Quan hagis tastat tots els plats i confeccionat la minuta definitiva, llavors, i no abans, ha arribat el moment de començar a parlar de vins. L’apartat líquid ha de fluir en harmonia amb els plats, sense emmascarar ni passar sense pena ni gloria, i per això hem de saber què serà el que desfilarà sobre la taula.

 

Sorprendre a tothom és complicat, tinguem-ho en compte. La sorpresa té molt a veure amb la personalitat, i es tracta de complaure a la gran massa, no de satisfer plaers particulars. Certament, pot haver-hi una mica de risc, potser optar per una zona de producció menys “mainstream” o per raïms que surtin d'allò tradicional. Però compte amb els experiments

 

Que sigui bo (si us plau). El vi, no se sap molt bé per què, és un dels grans temes a comentar. S’entengui o no. I és que en els casaments es produeix un fenomen insòlit pel qual el nombre d’experts es multiplica de manera exponencial. 

 

Comencem?

 

Aperitiu time”. Un espumós o un rosat, ja sigui amb agulla o sense agulla, encaixen per l’escalfament. Si el casament és a l’estiu, assegura’t que se serveixin ben frescos. Seran irresistibles i quedaran perfecte en fred dins de grans glaçoneres, si l’escenari es munta a l’aire lliure. 

 

A la taula, del blanc al negre. Hi ha típiques claus que no fallen. A vegades un se sorprèn precisament quan les ignora, però hi ha moments en els quals no convé ser massa rebel. Els blancs per plats lleugers, de mar, amanides... com avantsala dels negres, en les carns. Et recomanem que no siguis extremista i et quedis en els punts mitjos. Ni molt sec ni molt afruitat. Ni molt potent ni que passi desapercebut.

 

Dolç final. Podríem inclinar-nos per un espumós, però res millor que tancar el banquet amb un toc de distinció. Opta per un dolç que els deixi bojos i els faci parlar-ne. Que harmonitzi amb els girs que marca al paladar els postres escollits. Que envolti el moment d’un golós matís. Que aixequi un somriure quasi nostàlgic. Aquí sí que podem córrer riscos, perquè, a qui no li agradi, sempre podrà apurar la copa anterior.

 

 

Gastronomistas 

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't