Amenaces climàtiques per la vinya (II)

13 desembre 2017

Els efectes del canvi climàtic accentuen alteracions habituals en el clima que poden suposar danys importants per a l'agricultura en general i per la vinya en particular.

D'entre les més perjudicials hi ha la calamarsa; que pot aparèixer de manera primerenca o tardana, i poden afectar al cep en qualsevol estat del seu cicle biològic.

Efectes sobre la vinya: calamarsa precoç, calamarsa tardana

A les zones particularment exposades, i a partir del desborrament (primers de març), la calamarsa pot generar danys molt importants. Les conseqüències per a la vinya varien en funció de l'època de l'any i de l'estat vegetatiu de la planta.


Així, la calamarsa precoç fa acte de presència entre finals de desembre i març. Període que comprèn des del desborrament fins a la floració.

  • En aquests casos la calamarsa pot provocar un despreniment dels brots més joves, un tall en el nus que afectarà de manera potencial a tots els òrgans vegetals del cep.

  • Les fulles i sarments queden estripats i les inflorescències pateixen ferides molt greus.

  • Després de la calamarsa, la planta rebrota a partir dels rovells sanes i primerenques; però aquesta "segona generació" presentarà un retard en la seva maduresa fonològica d'entre dos a quatre setmanes. A més, el nou fullatge es mostrarà més sensible a infeccions fúngiques.

  • La producció de raïm sa patirà una disminució tant en volum com en qualitat causa de la destrucció d'inflorescències, i, a un mal quallat de la segona generació. La qualitat es veurà afectada per l'heterogeneïtat dels raïms i el retard vegetatiu.


Els efectes de la calamarsa tardana (entre abril i octubre) són tan greus per a la verema com per a la salut vital del cep, ja que en el pitjor dels casos posa en perill la perennitat de la vinya:

  • Fulles destrossades: la menor superfície foliar afecta negativament la maduració i el agostament, especialment en les varietats de cicle llarg.

  • Ferides en els sarments: Els danys produïts sobre els sarments, dificulten la poda i perjudiquen la producció de l’any següent. En ceps de 2 o 3 anys si la fusta està molt danyada s’ aconsella tornar-la a formar, amb la pèrdua d’ 1 o 2 anys de producció.

  • Ferides en els raïms: En la seva cara més cruel, tota la collita pot quedar arruïnada per una mala pedregada, fins i tot afectant la verema de l'any següent.


Com en el cas de la calamarsa precoç, la vegetació rebrota però aquesta segona generació té un creixement limitat i un mal agostament; la qual cosa dificulta la poda d'hivern.


Els sarments i diem danyats poden ser degut al temible "rot blanc", una malaltia que fa que el raïm presenti taques lívides de formes concèntriques, recobertes de petites pústules; per finalment assecar el fruit.



En busca de solucions

A dia d'avui, la tecnologia no arriba per establir protocols de prevenció que tinguin com a objecte impedir la formació de cristalls de gel i que garanteixin un mínim grau d'èxit.


Per als més entesos en ciències: l'únic mètode amb fonament científic és la manipulació dels nuclis de congelació per inseminació del núvol de calamarsa amb iodur de plata; tot i que sense resultats favorables repetits fins a la data.

Aleshores, què fem? A més de contractar una bona assegurança; el mètode més utilitzat, el que fem és cobrir les parcel·les mitjançant una malla anti-calamarsa; si bé no és la solució més pràctica en termes de facilitat de pas i conreu; evita mals majors.

[[{"fid":"12751","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":1836,"width":3264,"style":"height: 281px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Sistema de malles anti-calamarsa instal·lat a les vinyes de la Família Torres a Tremp (Pre-Pirineu).

Per això, tot i satèl·lits de predicció meteorològica i altres avenços tecnològics de què ens servim; ens enorgulleix de manera molt especial que la nostra gent, a peu de vinya, segueixin mirant al cel cada matí; interpretant cada senyal, sentint en la seva pell cada imperceptible canvi. Ciència, al cap i a la fi, de la mà de l'experiència més humana.